“M'agrada agafar tòpics i jugar-hi per crear personatges”

L‘andorrà Cristian G. Huete acaba d’estrenar-se al món literari amb la publicació de la seva primera novel·la: Finales In-esperados, una història que ens transporta als barris residencials d’una petita i hermètica comunitat de muntanya. Parlem amb l’autor del seu debut.

Què l’ha empès a escriure la seva primera novel·la?

Porto escrivint des que tenia 12 anys. El que em va fer prendre la decisió de tirar endavant aquesta vegada va ser una conversa amb la meva dona. Em va aconsellar que quan l’acabés l’hauria de publicar i moure. Jo realment vaig estudiar direcció cinematogràfica, no tinc formació d’escriptor. L’afició d’escriure em ve de ser un gran lector.

Al llibre trobem una trama d’un transvestit, una història sobre la noia més popular de l’institut i una confabulació per dur a terme un assassinat. Quin és el punt en comú d’aquestes tres històries?

Són tres històries que succeeixen de manera paral·lela, però, de fet, totes passen en un petit poble de muntanya on tothom es coneix. A part d’aquests fils narratius hi ha també altres trames secundàries que s’entrellacen amb les principals fins a trobar el final.

Per què són tan joves els protagonistes? Són adolescents, però per altra banda, sembla que tenen uns interessos que van una mica més enllà de l'adolescència...

Jo crec que, tot i que poden ser episodis forts, són coses que possiblement alguns adolescents reals han viscut. No els volia fer més grans, però tampoc més petits. Vaig escollir els 18 anys. No són nens, però tampoc són adults, encara.

Per a una de les històries ha escollit la figura d’un home boxejador i caçador. Podrien semblar dos trets molt primaris... Vol que es vegi així precisament?

Sí. De fet volia que es veiés així. M’agrada agafar tòpics i jugar-hi per desenvolupar els personatges.

Parla d’una petita ciutat i una comunitat de muntanya molt hermètica. Ho situa a Andorra o és totalment fictici?

És fictici, però jo he nascut aquí. És impossible que no visualitzis els teus barris i els teus carrers quan escrius...

Diu a la sinopsi que no tots els finals acaben sempre com esperem... Què en pot dir, d’això?

Puc dir que els finals de les històries s’acaben d’una manera totalment a aquella que els personatges s’esperen. I, segurament, també els lectors. Considero els finals que són inesperats en tots els sentits.

Com ha anat el procés editorial?

He firmat un contracte amb l’editorial Amarante. És una editorial espanyola. Em va enviar un contracte de 5 anys que em va interessar.

Ha tingut temps de rebre els comentaris dels primers lectors?

Ara farà dues setmanes que ha sortit el llibre i jo fa temps que espero comentaris dels lectors. Els llibres, de fet, ja s’han venut tots. Vam fer la presentació al restaurant “La Forquilla” dels meus pares. Ara estic escrivint la meva pròxima novel·la, que serà de terror psicològic. Tinc clar que seguiré escrivint i publicant.