“L'humà ha de respectar l'espai i el ritme del gos”

El doga és la unió entre ioga i dog (gos en anglès). És una disciplina que va començar als Estats Units i que fa uns vuit anys que practico amb alumnes. Farem massatges superficials i estiraments per als gossos, i la persona estarà practicant ioga, ja que les postures estan inspirades en aquesta pràctica. Cap de les postures que farem és postureig, totes són funcionals per al gos.

És un tipus de ‘doga’ adaptat.

El doga que he vist fins ara no m’acabava d’agradar perquè veia que el gos no estava rebent els beneficis igual que la persona i de fet aquests anys m’he format molt. Així que el doga que practico no té gaire a veure amb el que es veu als Estats Units.

El gos n’és el protagonista.

El més important és que la persona entengui que nosaltres no som els protagonistes i el gos un acompanyant, això seria un altre tipus d’activitat. El gos serà qui rebrà tota l’atenció. En cas de fer-ho a casa, hem de tenir en compte la seva musculatura a més del llenguatge caní per veure si realment està a gust. Si no hi està a gust hem de parar.

Com podem saber si el gos està incòmode?

Les persones han d’aprendre a entendre el gos, segons el seu llenguatge corporal, no només quan borda. Crec que no hi ha gossos als quals no els agradin les carícies, sinó que hi ha gossos que no se’ls ha tocat correctament. L’humà ha de respectar el ritme i l’espai del gos.

A vegades ens passem d’amor.

Un bon exercici per saber si al nostre gos li agraden les carícies que li fem és aturar-nos i donar-li llibertat de moviment. Si el gos es queda quiet, en vol més; si marxa i torna, vol dir que necessitava el seu espai; si no torna potser és que ens estàvem passant d’intensitat. També hi ha altres senyals, com que badallin per l’estrès o que ens llepin les mans si els molesta que els toquem una pota, per exemple. És una manera de dir-nos que ens aturem.

Amb el ‘doga’ es crea un gran vincle entre humà i gos.

Totalment. El fet de centrar-nos deu minuts al dia en el nostre gos ja s’avança molt. Fent massatges, estiraments o postures més bàsiques es crea una relació molt forta entre els dos. A mi aquests deu minuts també em serveix com a revisió que tot vagi correctament i treure les punxes que tinguin a les potes.

Als humans també ens va bé el ‘doga’.

Els beneficis són mutus. Quan estàs acariciant el teu gos l’estàs ajudant, però també t’ajuda a tu. Els estudis diuen que amb les carícies generem oxitocina, l’hormona del plaer, del benestar i l’alegria, tant al gos com a nosaltres mateixos. També ens relaxa poder evadir-nos de tants estímuls que tenim en el dia a dia.