“És impossible ser autosuficients en sanitat amb 70.000 habitants”

És l’aposta personal del ministre Carles Álvarez per intentar tancar d’una vegada la reforma sanitària que el Govern demòcrata va iniciar el 2012 i de la qual, de moment, no hi ha una data tancada perquè sigui una realitat.

Fa gairebé un any i mig que és director general del SAAS. Quin és l’estat de la sanitat?

El nivell que rep el ciutadà està bé. Pot ser millor? Sí. Hi ha marge de millora. S’ha dit que la reforma s’ha de fer perquè hi ha un dèficit econòmic, però això no és veritat. La reforma s’ha de fer perquè les coses que venen en medicina són tan grans que una institució d’aquesta magnitud, per a només 70.000 habitants, sola està morta. No pot sobreviure per donar tota la exigència que vindrà.

I què s’ha de fer?

Ens hem d’organitzar per fer el màxim que puguem i el millor possible aquí i buscar ajudes externes perquè puguem donar resposta als reptes que venen.

Això és la reforma?

Sí, però que s’aprovi no vol dir que a les 24 hores tot serà fantàstic. Tindrem els instruments per començar a treballar i amb el temps anar augmentant la qualitat del que fem aquí, mantenint els costos a nivells assumibles per tot el que ens ve.

Què ens ve?

La malaltia crònica, l’envelliment de la població i moltes malalties que curem que abans no curàvem i que ens costen una gran quantitat de diners.

Andorra no pot ser autosuficient en matèria de sanitat?

Estem en un país de 70.000 habitants i és impossible ser autosuficients en sanitat amb 70.000 habitants. Un hospital a Espanya en un entorn de 70.000 habitants no tindria tota una sèrie de coses que tenim aquí, com ara una UCI de les dimensions i de la capacitat que tenim, com un servei d’urgències amb l’organització i la capacitat que tenim aquí, o el que tenim al Pas de la Casa, que és un lloc aïllat. Però entenc i combrego amb la idea que un estat com és aquest ha de fer un esforç suplementari per tenir el màxim de coses aquí.

Quines són?

Aquells procediments que per la gent que som té sentit oferir. I sentit fer-ho sempre té dos variables: que els professionals que els hagin de fer tinguin suficient entrenament per fer-ho, que no facin dos casos l’any perquè llavors no poden oferir qualitat, i que la inversió que s’hagi de fer no sigui desorbitada.

Parla de portar-los de fora?

Sí. Totes aquelles coses que ara els andorrans han de fer a fora portar-les si podem garantir la qualitat aquí i la inversió és raonable. Però hi ha una altra cosa que tampoc acabarem de tenir mai, que és el coneixement en medicina que cada cop s’està tornant més complex.

I què es plantegen per solucionar-ho?

Fer convenis d’aliances estratègiques, no en exclusivitat, amb institucions espanyoles i franceses, perquè ens complementin el coneixement de superespecialitats que podem tenir, perquè eventualment hi hagi algun metge d’allà que pugui venir ajudar a fer un procediment aquí, perquè ens ajudin en la formació continuada dels nostres professionals en el sentit que puguin desplaçar-se a aquests centres. I estar absolutament connectats, perquè avui en dia el coneixement viatja per la xarxa.

Què aportarà el nou contracte amb els metges liberals?

Aportarà homogeneïtzació. Que tots els metges per compte propi tinguin el mateix contracte. Que aquell metge que estava molt aïllat en el sistema participi en l’estructura que estem definint i que sigui un element més.

El SAAS vol contractar més metges liberals?

El SAAS ha fet la plantilla orgànica. Un cop sabrem la cartera de serveis del ministeri podrem determinar si en alguna especialitat ens falten metges i de quin tipus. En un moment determinat sí que veurem edictes per a metges liberals perquè quadren més en una especialitat que no pas un assalariat o perquè hem estat buscant per a una plaça d’assalariat i no l’hem trobat.

Què està passant amb els metges del servei d’urgències?

En falten a temps complet i per això estem començant a regirar cel i terra a veure si en pugen més. L’atracció d’Andorra per als metges ha baixat perquè en els salaris ja no hi ha la diferència d’abans i perquè les condicions fiscals han variat.

Poc després d’arribar al càrrec es va trobar amb les denúncies d’irregularitats al SAAS.

El que va sortir al Tribunal de Comptes jo ho qualificaria d’ir­regularitats administratives, no que es fes amb la voluntat de delinquir. Un sistema públic té una normativa de funcionament molt rígida i quan el legislador legisla el sistema públic ho fa igual per a tots. I el sector sanitari és molt diferent. A vegades el que gestiona ha de prendre decisions perquè si no l’atenció no serà bona. És possible que també hi hagués manca de rigor.

Què va passar amb Quirze Font?

Quan algú arriba a un càrrec té una manera de fer les coses, de gestió i una forma de funcionar determinada. Vaig trobar que per a aquesta posició necessitava un perfil diferent.