Mobilitzacions per l'1-0
Cues i tensió
La una del migdia. Els cotxes, motos i camions fa tres hores que estan a la rotonda de la Seu. Dos mons. D’una banda, els concentrats amb algunes estelades i cartells recordant la violència de diumenge. Són de totes les edats. De l’altra, els conductors.
Cues i tensió
Hi ha unes nenes que juguen a la gespa de la rotonda amb la bandera lligada al coll i hi ha avis entre les més de cent persones que al voltant de les bales de palla han tallat la carretera. La majoria dels conductors estan molt enfadats o fastiguejats. Estan aturats des de les deu del matí dins dels vehicles. Una minoria no és que estigui gaire contenta d’estar aturada però es nota que dona suport moral als manifestants. El primer tall ha estat a les set del matí. A les deu han obert uns minuts i s’ha tornat a tancar. L’escena es viu just en el moment que a la una tornen a obrir. Passant pel costat dels cotxes gairebé tots em demanen si sé alguna cosa. Dec tenir pinta d’autoritat perquè un parell de joves que estan al costat de la tanca de la carretera em miren malament. “Per què graves tant amb el mòbil? No vols passar?” Es nota que ha corregut la veu que hi ha policia espanyola infiltrada entre els manifestants i els veïns de la Seu es deuen conèixer gairebé tots, suposo. Al principi fins i tot em fa gràcia, però a la tercera pregunta els dic que soc periodista. “Haver-ho dit abans!”
Parlo amb una mosso d’esquadra que em diu que en cinc minuts obren i que si vull passar serà millor que torni ràpidament al meu vehicle. Just al costat els ocupants d’un cotxe han sortit. Aquests sí que estan indignats. Es dirigeixen cap a l’altre mosso. En castellà comencen a increpar. “No hi ha dret. Nosaltres no hem fet res. Fa hores que som aquí sense aigua ni menjar. Per què ens estan fent això?” El mosso els demana calma i els garanteix que en breu podran passar. Veient l’escena hi ha una sèrie de cotxes que comencen a tocar el clàxon. Em fa la sensació que la tensió ja s’està tornant insuportable. Sento com gent que ha sortit dels cotxes va dient que és d’Andorra i que no entén per què se la castiga. Que havia d’anar a Barcelona. Un dels concentrats els explica que vagin tenint paciència perquè encara que passin aquest punt hi ha moltes altres carreteres catalanes tallades.
Entre els cotxes ha corregut la veu (en part he estat jo el transmissor de la notícia) que obren la carretera però només uns minuts. Comencen a engegar-se els vehicles com si s’iniciés una cursa. Desisteixo de poder passar dins del termini fixat. Ni que en lloc de cinc siguin deu els minuts no em donarà temps. No puc saber quants vehicles hi ha aturats, però si comptes que fa tres hores que s’acumulen no cal ser un geni per establir que a mi no em toca. Demano a la mosso quan tornaran a obrir. D’aquí a dues hores. Però em fa la sensació que no controla gaire el que està passant, com si no estigués a les seves mans.
He sentit durant l’estona davant de la concentració quelcom d’una votació per decidir què feien. Prefereixo no preguntar gaire perquè qualsevol frase o gest estan condemnats a ser malinterpretats per les dues bandes. Opto per quedar-me a fer fotos del moment en què passen els primers vehicles. Els primers són una desena de motos. Durant un moment es barregen el soroll de la gent darrere les bales de palla que està aplaudint el pas dels cotxes i el bram de les motos que estan accelerant molt més del que era necessari. Una experiència telequinètica fa que els conductors que volen manifestar el seu descontentament passin per davant dels concentrats amb el comptavoltes accelerat. Un Seat León amb matrícula andorrana passa com si fos Carlos Sainz en una recta del Ral·li Costa Brava. Escridassada generalitzada i dits aixecats d’aquella forma tan internacional que vol dir més o menys fuck you. Quan fa uns minuts que passen cotxes decideixo que ja és l’hora de tornar.
Torno a veure les nenes de les estelades a l’esquena a la gespa. Ja no juguen. Van saludant tots els cotxes. Sense mala fe. Només els fa gràcia. És un escenari nou després (suposo) de molta estona veient el mateix. De tornada veig un home amb una bandera negra i blanca a ratlles que a la part superior esquerra porta unes figures que barregen puntes de fletxa i uns trèvols allargats. No l’he vist mai. És molt maca. Em costa trobar-la a internet. Però al final la localitzo en una pàgina que es diu Les 39 banderes més estranyes del món. És la bandera del moviment independentista bretó. Sempre s’aprèn alguna cosa nova.
