Futur de les pensions
Vuit mil milions d'euros compromesos en pensions
Els 129 milions de punts comprats pels afiliats de la CASS suposen prop de vuit mil milions d’euros destinats a pagaments futurs, i en el fons de pensions n’hi ha 1.200
Vuit mil milions d'euros compromesos en pensions
La Caixa Andorrana de Seguretat Social té 129 milions de punts de pensions venuts als afiliats. El càlcul directe comporta que hi hagi un compromís directe de pagar 5.500 milions d’euros corresponents a la translació directa d’aquests 129 milions de punts. Aquí cal afegir-hi, però, dos factors: les pensions que s’han d’anar pagant a totes aquelles persones que ja s’han jubilat, i els drets que tindran els vidus a cobrar la meitat de la pensió del cònjuge. En total, més de 7.500 milions amb tendència cap als 8.000. Cal recordar que el càlcul inclou l’esperança de vida mitjana actual, que any rere any també va a l’alça. Per fer front a aquests pagaments, el fons de reserva de la CASS disposa en aquests moments de 1.202 milions d’euros.
Es tracta de compromisos a entre quaranta o cinquanta anys vista però que mostren l’estat crític en què es troba el sistema. Aquests diners s’han de pagar durant dècades, però dia a dia van augmentant. Els últims deu anys pràcticament s’ha doblat la quantitat de diners compromesos. Perquè per saber l’estat del sistema de pensions s’ha de seguir la corba de les dues magnituds. D’una banda el fons de reserva s’incrementa de forma molt petita. Això passa perquè els superàvits anuals que l’alimenten (diferència entre el que es recapta per cotitzacions i el que es paga en pensions) s’han anat reduint. L’últim estudi actuarial de la CASS apunta que en sis anys (entre el 2023 i el 2024) les despeses en jubilacions ja superaran la recaptació per cotitzacions.
Tipus d’interès baixos
La via principal d’augment hauria d’arribar del rendiment que s’obtingui amb aquest fons. Però la baixada dràstica dels tipus d’interès ha fet que des de l’inici de la crisi la revalorització hagi estat mínima. A més, la CASS té establerts uns paràmetres d’inversió molt estrictes on només permet invertir en productes de màxima garantia. Aquesta prudència, lògica pel que significaria que una inversió de risc pogués reduir un any els fons, ha comportat que els rendiments encara siguin més baixos. Cal recordar que per comprar valors triple A (els més segurs, com podrien ser els bons alemanys) no només no s’ha estat donat cap interès, sinó que fins i tot els clients (bancs per exemple) han hagut de pagar fins a un 0,3% anual. Resumint: la rendibilitat mitjana dels últims cinc anys ha estat d’un 3%.
L’altra magnitud, en canvi, creix de forma exponencial. La xifra de les pensions que la CASS va comprometent any rere any ha estat capaç de passar d’uns quatre mil milions fa menys d’una dècada a prop dels vuit mil actualment. Això es deu a una sèrie de factors, però especialment al fet que hi ha un desfasament entre el que la Seguretat Social està donant per cada punt comprat i la realitat de l’esperança de vida. Des del 1968 fins al 2008 no es va anar actualitzant i es va mantenir en 6,4. Això volia dir que es preveia que 6,4 anys després de jubilar-se (és a dir, als 71,4 anys) l’afiliat havia de recuperar tot el que havia cotitzat més els interessos. Com l’esperança de vida era molt més alta, quan un jubilat passava dels 71,4 anys ja se l’havia de pagar amb fons de la caixa comuna. Aquest decalatge encara es manté, tot i que ara és de 9,8, el que significa que fins als 74,8 anys encara s’està cobrant en referència al que s’ha cotitzat. Però com que ara l’esperança de vida se situa prop dels 85 es mantenen uns 10 anys on bona part dels pensionistes estan rebent diners de la caixa comuna. A França, amb un sistema en el qual es va inspirar l’andorrà, el percentatge és del 17%, és a dir, fins als 82 anys.
És per aquesta tendència que la CASS ha començat a insistir en la necessitat de mesures urgents per donar viabilitat al model actual de pensions.
MESURES
1. Canvi als punts
Menor rendiment per punt comprat
La CASS vol que s’actualitzi l’esperança de vida respecte al rendiment que es dona a cada punt que es compra. La voluntat és situar-lo prop del 17 (ara és de 9,8) com a França.
2. Edat del retir
Jubilar-se com a mínim als 67
L’edat de jubilació hauria de retardar-se. La mesura més moderada situaria el retir en els 67 anys i la via més dura el col·locaria en els 72.
3. Cotitzacions apujada important
A curt termini
La CASS creu que s’haurien d’apujar de forma important les cotitzacions perquè són molt baixes respecte a Europa. S’entén, però, que seria progressiu i podria començar amb un 2%.
4. Per al futur cal més
La gran reforma, el proper mandat
Les mesures que es demanen serveixen per allargar la vida del sistema uns pocs anys. La reforma de veritat requerirà accions més dures.