reportatge
'Operació Macron andorrà'
La negativa de Josep Pintat a posicionar el grup liberal al costat dels ex-accionistes majoritaris de BPA és l’origen de la crisi que ha acabat amb el trencament al Consell General i l’ascens de Jordi Gallardo a candidat a cap de Govern. Toni Garcia, ‘Toti’, ha tingut un paper clau.
Jordi Gallardo.
L’esclat de la crisi de BPA a principi del 2015 ha marcat l’agenda política, econòmica i judicial de la segona legislatura amb DA al poder. L’acció de Govern i el sistema financer han estat els blancs de la campanya per desacreditar la intervenció i posterior resolució del banc. Però l’estratègia dissenyada per retornar a la situació prèvia a la nota de la FinCEN demana suports polítics significatius. La composició del Consell deixa poc marge de maniobra. Descartat DA, l’única alternativa era el primer grup de l’oposició dels vuit consellers liberals. Hi havia un problema: Josep Pintat. El polític lauredià, malgrat ser crític amb la política de Toni Martí davant la crisi de BPA, va marcar, segons fonts consultades, una línia vermella en negar-se que el grup parlamentari que presidia es posicionés de forma explícita al costat dels ex-accionistes majoritaris de l’entitat. Ara i en l’escenari que sortís de les properes eleccions. Des del mateix cercle tampoc es veia amb bons ulls el seu paper a la comissió BPA del Consell en considerar que en cap moment els va fer costat.
La maniobra per descavalcar Josep Pintat i situar Gallardo com a cap de cartell es posa en marxa després de les eleccions comunals del 2015. La pèrdua de Sant Julià de Lòria debilita la posició d’UL, la qual cosa és aprofitada pels seus detractors per iniciar la campanya de desprestigi. Les hostilitats comencen a Encamp de la mà de Toni Garcia, Toti, el veritable artífex, segons ha pogut saber el Diari, de l’operació. El polític encampadà ocupava una vicepresidència a l’executiva liberal, alhora que manté des de sempre una estreta relació amb els germans Cierco. Està casat amb l’excomissària Maribel Lafoz, advocada dels ex-accionistes majoritaris de BPA i consellera liberal de l’oposició al comú d’Encamp.
Falta de lideratge
Toti trasllada a l’executiva del partit que ha arribat l’hora del relleu generacional i de renovar el lideratge del partit, amb clara referència a Jordi Gallardo, president de Liberals d’Andorra i vicepresident del grup parlamentari. Des del primer moment té tot el suport del secretari general, Amadeu Rossell, i es forma un nucli dur al voltant de l’operació amb Marc Forné, Valentí Martí i França Riberaygua, encarregats de promoure les accions programades.
Forné titlla obertament i d’immediat Pintat de fre al creixement liberal perquè assegura davant alts càrrecs del partit que no transmet, comunica malament i està faltat de lideratge. L’alternativa és Gallardo. És jove, preparat, bon comunicador, passa bé el missatge i és el que al Consell “mossega” l’executiu. Són els arguments de l’excap de Govern per defensar la candidatura de Gallardo, amb el qual espera recuperar parcel·les de poder, segons fonts liberals. Caldria afegir ambició política i comptes pendents amb DA. L’ideari queda en segon terme, amb el que es tanca el cercle per exaltar el que consideren que pot ser el “Macron andorrà”, Jordi Gallardo. Tots els càrrecs del partit amb el suport dels cercles d’interès concèntrics li garanteixen els recursos polítics i econòmics per emprendre amb garanties la cursa a cap de Govern.
Un cop Liberals d’Andorra ja té el substitut de Pintat, es debat la manera com fer-lo fora amb una mínima correcció política, i aquí torna a entrar Marc Forné. És ell, segons les mateixes fonts, qui proposa un sistema de primàries per escollir el cap de llista. La proposta es materialitzarà de “sorpresa” al congrés ordinari del 21 de maig del 2017. França Riberaygua serà l’encarregada de defensar-la.
Abans, però, la desavinença entre el partit i Pintat s’accentua, sobretot arran de la fallida moció de censura contra Toni Martí el novembre del 2016. Valentí Martí entra en acció i s’encarrega de preparar el text. Liberals d’Andorra insta els seus consellers a final d’octubre a censurar el Govern perquè “dia rere dia hi ha els escàndols, irregularitats i fins i tot vulneració de la norma”, defensa Amadeu Rossell. L’executiva en ple i representants de les parròquies prenen la decisió de tirar-ho endavant per unanimitat. De nou apareix l’afer BPA amb Jordi Alcobé, encara ministre, al bell mig. Cinc dels vuit consellers, els que han abandonat el grup, veten la moció de censura, amb el que desacrediten l’executiva. Al llarg de tot el 2016, s’obre un altre front contra Pintat, a qui s’acusa de menystenir el partit en no donar explicacions sobre l’acció política. “L’important és el Consell”, és la seva resposta, segons fonts liberals.
Les primàries
Un cop establert un procés de primàries, Gallardo afirma que és l’hora del relleu i que el partit necessita un líder més actiu i disposat a la lluita contra els demòcrates. Ell. Tothom dona per fet que Josep Pintat no s’hi presentarà i que en qualsevol cas el “Macron andorrà” controla el partit i per tant les guanyaria sense dificultats en cas de confrontació. Rossell diu de forma enigmàtica que “primàries sona molt malament perquè sona a trencadissa i a model espanyol”.
El 21 d’octubre s’entra en un camí de no retorn si és que encara quedava una mínima possibilitat. Pintat vota a favor de la reforma de les lleis de transferències i competències comunals del Govern en contra del parer de la facció gallardista al Consell i al partit. Diu que ho fa perquè n’ha donat la paraula. També perquè tot i considerar-les unes males lleis, les prefereix a les que podria pactar Martí amb el PS, com va explicar Joan Carles Camp al Diari.
Paral·lelament, Valentí Martí elabora un primer reglament per a les primàries que Rossell presenta sense avisar a l’executiva i demana que s’aprovi pràcticament sense debatre’s. Després d’una acalorada discussió dimiteix de secretari general, tot i que després assegura que no ho ha fet de manera formal. De nou Valentí Martí entra en acció per justificar la “no dimissió”. I encara torna a primera línia per fer el segon reglament de les primàries, on s’especifica que només poden votar els militants del partit. UL queda fora definitivament. La data límit per presentar la candidatura és el 8 de desembre. Jordi Gallardo és l’únic aspirant. El congrés extraordinari del 19 de desembre passat proclama Jordi Gallardo cap de llista, que convida a “deixar enrere tics del passat”. Una setmana abans tres consellers de Sant Julià amb Pintat al capdavant i dos de la Massana deixen el grup parlamentari liberal i s’incorporen al grup mixt.
Rossell, descol·locat
La marxa dels consellers d’UL després de la trencadissa es donava per segura entre les files liberals, però amb el que no comptaven, sobretot Amadeu Rossell, és que dos consellers de la seva parròquia els seguissin, segons fonts de Ciutadans Compromesos (CC). Estava convençut que controlava la Massana, però Naudi i Camp ni tan sols van comunicar la seva decisió amb antelació a la resta de consellers ni al partit liberal. Fins dimarts passat Rossell creia que podia reconduir la situació, però a la reunió de CC es va fer palès que la gran majoria de la formació està contra Gallardo.
El recorregut polític de Liberals és incert en no comptar amb cap llista parroquial guanyadora, així que pren força la possibilitat d’apostar per “marques blanques”. Les negociacions amb SDP per fer llistes conjuntes són una possibilitat real però no l’única. Almenys a Encamp, on hi ha contactes amb el PS. I ara també Toti porta la veu cantant.
'Operació Macron andorrà'