L'exsíndic alerta de la influència d'Espanya

Tots els assistents van coincidir a dir que el text aprovat per referèndum el 1993 va suposar una estabilitat per al país i per consolidar la sobirania i la separació de poders. El també exsíndic Albert Gelabert va fer referència al debat sobre si ara caldria o no una modificació del text. “És un tema d’exclusiva sobirania i competència dels andorrans, amb els polítics de torn al capdavant, que han de tirar endavant aquest procés constituent”, va dir Gelabert, que va apuntar que en cas que s’hagin de fer modificacions al text, seria “més fàcil fer-ne un de nou”. Alhora, va recordar que tots els canvis que es facin a la Constitució han de ser sotmesos a un referèndum vinculant.

En aquest sentit, el president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, que ja estava l Consell General en l’aprovació de la Constitució, va expressar que al seu parer el text no necessita ser reformat però considera que les cartes magnes no han de ser “estàtiques” per definició. Jordi Farràs també va expressar que actualment els “problemes del país són uns altres i no la reforma de la Constitució”. L’exsíndic va manifestar que les reformes han de ser econòmiques i de “plantejament de futur”.

Per la seva banda, el president d’SDP i excap de Govern, Jaume Bartumeu, va destacar que és “important” defensar el text i va etzibar que “actualment hi ha persones a institucions, especialment a Govern, que no volien la Constitució”. “De tant en tant els hem de recordar algun article”, va ironitzar el president d’SDP. L’exsíndic Josep Maria Beal va fer referència durant el seu discurs a la solidesa de la Carta Magna per afrontar les negociacions amb la UE per l’acord d’associació. “Ara que tenim el repte de la UE, no podem oblidar aquelles reunions sobre la Constitució”, va assegurar Beal, que va considerar que Andorra és un país “petit” i “dèbil”.

Reportatge

OBJECTIU ÚNIC

Els ex-consellers generals Xavier Montané i Miquel Armengol arribaven plegats a la celebració de l’aprovació del 25è aniversari de la Constitució a l’esplanada de Casa de la Vall. Ho feien somrients i recordant totes les jugades per fer possible l’aprovació del text. Van formar part del Consell General fins que es va donar llum verd a la Carta Magna i després van plegar. “No es va fer política, l’objectiu era aprovar la Constitució. Per això va funcionar”, recorda Armengol, que encara té al pensament el 2 de febrer del 1993. “No hi va haver ni tensions ni interessos”, afirma Armengol. Després de la fotografia per immortalitzar la trobada amb els consellers generals de la legislatura anterior i posterior al 1993, els exconsellers van anar a celebrar el dinar tradicional que porten a terme cada any. “Sempre el fem, sigui el dia que sigui”, va assegurar Armengol. A l’acte també hi va assistir l’actual conseller de DA Miquel Aleix, que aleshores formava part de l’hemicicle. “Van ser moments complexos que va acabar amb un resultat més que satisfactori.” L’exconseller Enric Dolsa recorda que volia abstenir-se, però que una conversa amb l’exsíndic Jordi Farràs el va fer canviar de parer. El text es va aprovar per unanimitat. “Em volia abstenir per un tema de representació de les parròquies”, recorda Dolsa, que era partidari de mantenir el sistema electoral d’aleshores, en què s’escollien quatre consellers per parròquia. A l’acte de celebració d’ahir també hi van prendre part l’exrepresentant del Copríncep francès Jean Yves Caullet i l’antic delegat permanent del Copríncep episcopal Nemesi Marquès.