Malestar a la Batllia i a la policia amb el Constitucional

Batlles, magistrats, policies i advocats. Bona part d’aquests col·lectius estan profundament molestos amb el Tribunal Constitucional per la sentència que va obligar a retornar als germans Cierco 38.000 documents que se’ls va confiscar per un registre judicial. L’argumentari utilitzat pel TC és el motiu principal d’enfadament, perquè els diferents estaments afectats creuen que és tan inexplicable que posa en risc qualsevol registre futur. Els dos pilars de l’argumentació del Constitucional per fer retornar als Cierco la documentació que se’ls va comissar van ser que no s’havia especificat prou la informació a agafar i que s’estava afectant la relació clients-advocats pels possibles papers que poguessin tenir relació amb l’estratègia de defensa. A efectes pràctics la decisió del TC comporta que, si no es vol tenir risc que qualsevol registre sigui declarat contrari als drets del registrat, que tots els papers siguin seleccionats in situ i al mateix temps que no es pugui veure cap documentació de correus entre el sospitós i el seu advocat.

Les fonts de tots els sectors molestos amb el Constitucional asseguren que s’està posant en perill les instruccions judicials i les actuacions policials. Diferents persones del món jurídic han fet saber a membres del Constitucional el profund malestar que està provocant la situació. Fins i tot s’està obrint el debat, segons aquestes fonts, respecte què es podria fer si el Tribunal Constitucional pren decisions que no tenen cap sentit. L’actual model provoca que el TC sigui l’última instància, a excepció d’Estrasburg, i que tant se val totes les decisions prèvies. En el cas de la documentació dels Cierco, fins a cinc decisions de diferents estaments judicials van tombar el recurs. Però a efectes pràctics va ser intranscendent perquè l’única que compta finalment és la del Constitucional.

La sensació d’impotència, segons les fonts consultades, respecte a la sentència que invalidava els registres, culmina un malestar que havia començat fa temps i que ha crescut envers els actuals membres del TC. En l’àmbit judicial, segons aquestes fonts, s’ha estès la teoria que un organisme creat per al control de l’adequació a la Carta Magna ha derivat en una tercera instància, com ara un tribunal suprem o un tribunal de cassació, que acaba decidint sobre qualsevol tema. I la queixa s’agreuja amb el fet que els membres del Tribunal no tenen per què ser magistrats i que finalment estan actuant com a tals. En aquest sentit també, segons les fonts consultades, ha començat a parlar-se si seria necessari crear una tercera instància que estigui composta per magistrats i acabar amb el rol que s’ha autoatorgat el Constitucional.

La sentència dels Cierco ha derivat en diferents reunions en l’àmbit jurídic i policial respecte a com es pot establir el model de perquisició. En general, l’aute de la batlle Terés, segons aquestes fonts, estava en la línia del sistema en què s’estava treballant. La selecció documental es preveia que es fes a la Batllia, com s’ha fet sempre a Andorra i a la resta de països, on és habitual veure les imatges de la policia judici- al enduent-se ordinadors dels locals que registra, i ara les directives han passat a no estar clares. Entre el col·lectiu d’advocats s’ha estès el consell de dir a tots els clients sospitosos que comuniquin a la policia que tenen lletrat i documents d’estratègia de defensa en cas que se’ls hagi de fer un registre. És un exemple de com està afectant la resolució i la complexitat de no saber ben bé quin ha de ser el sistema per a fer registres a domicilis de sospitosos.

CONFLICTE PER UNA ALTRA SENTÈNCIA

El Tribunal constitucional va girar una sentència del Tribunal Superior respecte a la mútua dels guàrdies urbans d’Escaldes. La justícia considerava que havien de pagar per la mútua i el TC va tombar la decisió en base que hi havia problemes de constitucionalitat. El tema va tornar al Tribunal Superior, que segons les fonts consultades, l’ha tornat a enviar al TC perquè expliqui quins són els problemes d’inconstitucionalitat. El Superior defensa que els urbans tenen una legislació pròpia i per tant no hi havia desigualtat respecte a la resta d’empleats.