Estadística
El 40% d'andorrans va néixer en un altre país
La major part dels que han accedit a la nacionalitat andorrana ho són per fer més de vint anys que resideixen al país
El 40% d'andorrans va néixer en un altre país
El quaranta per cent dels andorrans van néixer fora del país i el camí pel qual van accedir a la nacionalitat és divers. Aquest és un dels resultats més destacats de l’enquesta política que va fer l’Observatori (Centre de Recerca Sociològica) amb una mostra superior als 400 enquestats amb passaport nacional. Concretament, 241 (59,6%) van indicar que havien nascut al país i 163 (40,45) a fora. Respecte als andorrans que van néixer en un altre estat, el mitjà més comú pel qual han accedit a la nacionalitat és la residència. Gairebé la meitat tenen el passaport després d’haver viscut més de vint anys al país. Hi ha altres vies que són minoritàries, com el matrimoni, haver cursat tota l’ensenyança obligatòria al país (que seria assimilable a la residència) o per ascendència familiar de pares i avis.
Les xifres, però, indiquen que la majoria dels residents que acumulen més de vint anys al país continuen sense demanar el passaport andorrà. El nombre de residents que podrien optar a la nacionalitat andorrana i no la sol·liciten no ha parat de créixer en els darrers anys, fins arribar a les 15.207 persones el 2017, segons dades del departament d’Estadística. La darrera dècada aquesta xifra s’ha incrementat en 3.000, fet que indica que entre 100 i 300 persones podrien demanar la nacionalitat cada any i no ho fan, amb el que això comporta, principalment el fet de no poder participar en les eleccions. Precisament, el fet que la major part dels residents només veuen com a avantatge de fer-se andorrans poder anar a votar fa que no renunciïn a la seva nacionalitat d’origen. Molts, segons havia explicat l’Observatori, prefereixen conservar el passaport comunitari abans que passar per la renúncia obligatòria per accedir a l’andorrà.
Poc vincle sentimental
Bona part dels que han optat per no fer-se andorrans, segons representants d’associacions de residents, manifestaven tenir poca vinculació sentimental amb Andorra i tenen pensat tornar a la seva terra d’origen en el futur. A major edat a la qual es compleixen els 20 anys de residència, menys opcions hi ha que l’interessat reclami el nou passaport. L’Observatori posava de manifest que la constatació que no és necessari el passaport per tenir un negoci o per a la resta de drets econòmics també deriva que molta gent prefereixi mantenir el passaport de la Unió Europea.
Una de les dades destacades de l’última enquesta política és que la meitat dels andorrans té el pare espanyol i la meitat la mare. Val a dir que no s’especifica quins són els casos en què els dos pares són espanyols. En tot cas, entenent que hi haurà percentatges on només sigui la mare o el pare, es pot concloure que la major part dels nacionals té com a mínim un dels dos progenitors de nacionalitat espanyola. Quan aquesta mateixa situació es dona per a pare o mare andorrana la resposta ve a ser un terç en cada cas.
Pocs fills de portuguesos
El nombre de fills de portuguesos és força baix, tenint en compte el nombre de residents d’aquesta nacionalitat. Així, només un set per cent tenen el pare o la mare d’origen lusità. En el cas dels francesos és gairebé insignificant, amb percentatges de prop del dos per cent.
El que es constata és que sigui quin sigui el mitjà pel qual els no nascuts al país han esdevingut andorrans, la immensa majoria fa més de vint anys que hi resideix. El nombre dels que fa entre deu i vint anys és ínfim (2,6%).
El 40% d'andorrans va néixer en un altre país
El 40% d'andorrans va néixer en un altre país