Justícia
El 'cas BPA', un afer més enllà de la justícia
El vicepresident del TC, Dominique Rousseau, creu que també concerneix polítics i periodistes
El 'cas BPA', un afer més enllà de la justícia
El cas BPA no es juga només al terreny de la justícia. A la segona i última jornada organitzada per l’Alt Tribunal per debatre sobre el rol de l’òrgan com a garant democràtic dins dels estats, el vicepresident del Tribunal Constitucional (TC), Dominique Rousseau, va explicar ahir que “el problema de BPA és un problema que concerneix periodistes i polítics”. Preguntat sobre si l’afer és el principal problema de la justícia andorrana, Rousseau va esquivar pronunciar-se, però va fer una defensa fèrria del sistema. “El dia que el cas torni als tribunals, els tribunals només s’abastiran del dret per avaluar el cas”, va afirmar el jurista.
Dominique Rousseau va defensar l’equilibri de poders del Principat, on “cada institució té el seu lloc”. “Cada institució participa en un equilibri general de poders que a Andorra garanteix el respecte de la Constitució, i el rol del TC és vetllar per l’equilibri de les institucions i la llibertat dels ciutadans”, va destacar el professor de Dret Constitucional, que alhora va destacar la singularitat amb què cohabiten els dos Coprínceps. “A la Constitució només hi ha un cap d’Estat amb dues cares”, va assenyalar el vicepresident del TC, que va afirmar que el rol del l’Alt Tribunal és vetllar per “la voluntat del poble andorrà”.
Rousseau també va destacar que durant els dos dies de debats organitzats pel TC amb motiu del seu 25è aniversari, els experts van posar en relleu que les jurisdiccions constitucionals “són necessàries, essencials i útils per a la democràcia”. “El rol de les jurisdiccions constitucionals és garantir als ciutadans la llibertat i el respecte dels drets”, va remarcar Rousseau, que considera que perquè això es pugui dur a la pràctica s’han de poder realitzar els mecanismes de controls necessaris sobre els representants que exerceixen el poder. “Exercir el poder respectant els drets fonamentals i controlar l’exercici del poder són elements indispensables per a la qualitat democràtica”, va destacar el vicepresident del TC.
En aquest sentit, Rousseau va posar els exemples d’Hongria i sobretot de Polònia, on els ciutadans van sortir a manifestar-se al carrer per defensar la jurisdicció constitucional davant de les polèmiques reformes del govern del país, que preveia, entre altres aspectes, que el poder executiu pogués nomenar magistrats sense consultar-ho al poder judicial.
LA DEFENSA CIUTADANA
“[Els ciutadans] Van entendre que quan es posa en dubte el jutge constitucional també es posa en dubte la seva llibertat i els seus drets”, va afirmar Rousseau, que va afegir que els manifestants “van baixar al carrer per defensar els jutges constitucionals”. Durant les jornades, Rousseau va posar sobre la taula el debat sobre la independència de la jurisdicció constitucional. D’aquesta manera, el vicepresident del TC va destacar que el segle passat va estar marcat per la consolidació de la justícia constitucional a través de la creació dels tribunals que vetllaven pel compliment de la Carta Magna, mentre que els anys actuals podria ser el de posar en entredit aquesta evolució. “La qüestió no és nova però pren una importància particular en el context d’avui dia marcat per l’ascens del populisme.”
DEMOCRÀCIA “D’UN SOL PEU”
“La qualitat democràtica és certament la mesura, la moderació, la balança i l’equilibri”, va afirmar Rousseau, que ahir va presidir el debat sobre Protecció del model d’elaboració de les decisions constitucionals, juntament amb els presidents dels alts tribunals de Moldàvia, Cap Verd, Romania i Eslovènia. “Sense els drets fonamentals, la democràcia pot ser derrotada perquè camina amb un sol peu”, va destacat Rousseau durant la seva participació al certamen.