Silvestre recusa els magistrats i el judici de BPA se suspèn

L’advocat Josep Antoni Silvestre considera que els magistrats que integren la sala del tribunal de Corts en el cas BPA (Josep Maria Pijuan, Enric Anglada i Concepción Baron) li tenen una enemistat manifesta. El lletrat va presentar divendres a la tarda la recusació del tribunal, que a efectes pràctics es fa en nom dels clients i que segons fonts properes al cas també inclou els dos clients de la lletrada Judith Silvestre. Els quatre processats que donen suport a la recusació són Xavier Mayol, Pablo Laplana i els germans Josep Anton i Josep Lluís Rivero.

L’aversió que Silvestre diu que li té el tribunal prové, segons van indicar lletrats presents en el judici, de la discussió que aquest va tenir amb Pijuan a l’inici de la vista oral, quan es tractaven les qüestions prèvies. Silvestre va assegurar que en les actes del comitè de prevenció de blanqueig, del comitè d’ètica i del consell d’administració de BPA s’havia trencat la cadena de custòdia. Pijuan va considerar que el lletrat estava afirmant que les actes que s’havien comissat a l’entitat i les que finalment havien arribat al tribunal eren falses. “Si està dient que les actes no són les originals, suspenem el judici, fem una pericial cal·ligràfica i ens atenim a les conseqüències”, va dir Pijuan. El magistrat va amenaçar Silvestre amb “una querella criminal per calúmnies al tribunal” si les proves cal·ligràfiques establien que les proves eren autèntiques. La tensió va ser màxima quan el magistrat li va demanar tres vegades si estava afirmant que eren falses, fins que finalment el lletrat va fer marxa enrere: “no estic dient en cap cas que les actes no siguin les originals”.

Sense data de represa

L’incident del 18 de gener és el principal argument de Silvestre per demanar la recusació per animadversió. A banda, segons les fonts consultades, tot i que l’escrit no ha estat entregat a totes les parts, hi hauria altres queixes. Una faria referència al fet que el Tribunal de Corts va establir l’embargament de béns dels processats als quals no ho havia determinat la batlle Mingorance durant la instrucció. Aquesta decisió, recorreguda pels processats, és també un motiu de recusació en entendre que el Tribunal de Corts no tenia potestat per fixar-la una vegada començat el judici oral i que era la batlle instructora qui ho havia d’haver determinat. L’evolució del judici és ara incerta. El Tribunal de Corts haurà de fer un informe responent a la recusació. El Tribunal Superior haurà de fixar una de les sales perquè s’encarregui del recurs i que es nomeni un ponent. El veredicte, en cas de rebuig, podria ser recorregut al Tribunal Constitucional.

La recusació, segons van indicar diferents fonts, no va ser massa ben rebuda per part d’alguns acusats per dos motius. En primer lloc perquè l’allargament del judici amb tot el que significa els comporta un mal tràngol i entenen que la recusació és gairebé un brindis al sol que l’únic que busca és guanyar temps. En segon lloc, tampoc comparteixen que des del vessant de les defenses es declari directament la guerra als magistrats, que són els que han de jutjar el cas. Les mateixes fonts van indicar que hi ha lletrats dels acusats que tampoc compartien la tàctica. Consideren, segons aquestes fonts, que el judici es pot guanyar per un tema de fons: que el delicte que ho originaria tot és de tipus fiscal, no vigent a Andor­ra en el moment dels fets. Per tant per a aquests lletrats, el delicte subjacent és la clau. Creuen que, segons les mateixes fonts, guanyar el cas per defectes de forma és inviable. I veuen que només porta a quedar en una posició molt delicada davant del tribunal i de l’opinió pública.

DUBTE SOBRE SI S'ARRIBA AL TC

La represa del judici és una incògnita, especialment si Silvestre recorre al Tribunal Constitucional en cas que li tombin la recusació. Amb aquesta hipòtesi cal veure si el Tribunal de Corts repeteix la tàctica i manté el judici aturat fins que hi hagi una resolució del TC. Amb aquest escenari la represa és imprevisible i es pot demorar mesos novament. Difícilment es podria recuperar la vista oral abans de l’inici de l’any vinent. Corts, però, pot canviar la línia i optar per continuar el judici mentre es resol l’hipotètic recurs al TC. En aquest cas es podria reprendre en un mes.

CRÍTIQUES A LA VOLUNTAT D'ALENTIR

Diferents advocats del costat de la part acusadora o dels actors civils van ser crítics amb la maniobra de Josep Antoni Silvestre. Aquests lletrats, segons diferents fonts, creuen que l’advocat està intentant que el judici es quedi encallat per la concatenació de reclamar aspectes formals. Aquests advocats creuen que hi ha certa voluntat d’alentir la vista oral i portar el debat al terreny dels defectes de forma en comptes de tractar el fons. En aquesta línia es temen que en el futur el lletrat també pugui renunciar a la defensa dels clients i retardar-ho encara més.