“Sense Coprincipat és molt difícil conservar la independència”

El polític demòcrata afirma que l’acord d’associació trigarà a tancar-se quatre anys més. Un temps en el qual, reconeix, “en principi” no estarà al Consell General.

Com està l’ambient al Consell General a dos mesos de les eleccions?

Aquesta legislatura va començar un pèl canviada de peu. Les idees que es portaven a tots els programes electorals van quedar desplaçades pel cas BPA. Llavors, el Govern va concentrar tota la seva acció en aquest problema i es va resoldre. Tot és millorable, però en aquell moment no hi havia cap mirall. Aquesta tasca de l’executiu no s’està valorant com s’hauria de valorar.

Des de l’oposició es critica que DA està anant a correcuita a última hora.

Les lleis tenen uns tràmits molt llargs. Una llei té dues setmanes d’esmenes, però després es poden presentar pròrrogues i potser hi ha lleis que porten un any al parlament i tu, al final, la veus al Consell. L’esprint final que estem fent d’intentar tancar el màxim de lleis possibles que han sigut entrades a tràmit. N’hi ha moltes que no porten 15 dies entrades, sinó que la majoria porta 9 mesos, 1 any o 1 any i mig. Per tant, no és un esprint de treball, és un esprint de tancament.

Quina feina us queda pendent al final d’aquesta legislatura?

En realitat a un govern sempre li queda feina pendent. En el món del treball, per exemple, està tot fet? Al contrari. Andorra ha de continuar la tasca cap a un salari mínim encara més alt. Pot ser de 1.200 euros en un primer pas i, després, ha de continuar incrementant-se. El nostre salari mínim no el podem comparar amb Espanya o França: no és el mateix comprar a un poble de Catalunya que d’Andorra o llogar un pis.

A l’oposició diuen que vostès no treballen pels drets de les persones.

No és cert. Amb els drets dels individus i dels col·lectius treballem i s’ha de continuar treballant. A més hem d’estar vigilants perquè potser un dia ve un partit polític que vol fer retrocedir aquests drets, tal com estem veient amb Vox a Espanya.

L’avortament de les dones és un dret?

La dona andorrana, en aquests moments, no té el dret d’avortar. Això és una posició en detriment de la qual tindria a França, Espanya i tot l’entorn europeu. Ara bé, Andorra pot regular els supòsits? Sí, però fent-ho poses el Coprincipat en entredit. Potser la forma que nosaltres hem d’empoderar a les dones és cap a altres vies que no pas la creació de clíniques avortistes a Andorra.

Llavors, el Principat pot perdre la seva independència sense el Coprincipat?

Si el Copríncep episcopal deixés de ser-ho, el francès difícilment continuaria sent-ho sol. Si això passes en un país com Andorra, de 70.000 habitants, en un món que tendeix a països grans i forts, t’aniries assimilant al teu entorn fins al punt que segurament series engolit. Sigui com una província amb estatus especial com pot ser el País Basc en el cas espanyol o sigui com una província amb estatus regulat com Mònaco a França. Sense Coprincipat és molt difícil conservar la independència simplement pel fet que 70.000 persones la volen.

L’Eurocambra instarà la Comissió Europea perquè el termini d’aprovació de l’acord d’associació sigui de dos anys.

El termini de negociació l’han fixat en dos anys perquè el parlament europeu veu que en els últims quatre anys solament s’ha negociat el capítol de mercaderies i el marc institucional. També s’ha de destacar que aquestes recomanacions inclouen altres punts, per exemple que Andorra tingui accés a la liquiditat del Banc Central Europeu. Lògicament, no deixa de ser una recomanació, però té molt de pes.

Dos anys és un període suficient?

Encara falten tres potes de l’acord. La lliure circulació de capital segurament serà negociada rapidament, però després n’hi ha dos més: la lliure circulació de persones i de serveis, que segurament posaran problemes en la seva negociació. Per tant, penso que la recomanació de dos anys s’haurà d’adequar a l’esforç de negociació i, si extrapolem el temps dels punts ja negociats, crec que quatre anys més estarem negociant. Serà difícil que l’acord es tanqui abans de quatre anys.

L’oposició insisteix en el fet que la negociació amb Brussel·les no ha estat prou transparent.

S’han fet desenes de compareixences, primer de Saboya i ara d’Ubach, per explicar en comissió l’acord d’associació. La comissió ha fet tasca de control i el Consell ha pogut intervenir en les diferents fases de negociació. L’oposició dirà que no n’hi ha prou, segur. Des del meu punt de vista, ha sigut tant com l’oposició ha volgut. Per tant, si no n’hi ha prou és perquè no ho han volgut.

Quins seran els eixos bàsics del programa electoral de Demòcrates per Andorra?

No els conec, però crec que seguir amb la defensa i la consecució dels drets de les dones, dels discapacitats o la lluita contra el racisme. En termes de la UE, seguir amb l’acord tenint present les especificitats del país.

Què farà Carles Enseñat en les pròximes eleccions?

Donar suport a Jordi Torres i Maria Marticella a Encamp perquè siguin consellers generals.

I vostè a la llista nacional?

No, jo els dono suport, que prou feina tinc. En principi no aniré a la llista nacional.