La primera síndica?

Una vegada coneguda la composició sencera de les llistes electorals comencen les especulacions sobre qui serà el nou síndic, sobretot pel que fa a les forces amb més possibilitats de sortir victorioses el 7 d’abril. Com és el cas de DA. Tot i que si s’arriba a aquesta conjuntura no hi haurà lloc per als dubtes. La cadira de síndic general ja té nom i cognoms assignats. I no són de síndic, sinó de síndica: Roser Suñé Pascuet, la número dos de la candidatura nacional és l’escollida pels demòcrates.

L’exministra d’Educació del primer Govern de Martí (2011-2015) i actual secretària d’organització de DA no va acceptar l’oferiment d’incorporar-se al projecte de Xavier Espot fins hores abans que finalitzés el termini fixat per a la presentació de les llistes. I la possibilitat de convertir-se en la primera dona de la història d’Andorra a presidir el Consell General va ser determinant. Perquè tot i la insistència de l’aparell de DA perquè tornés a la primera línia política, Suñé es mostrava reticent. L’obstinació del líder del partit per convèncer-la era del tot comprensible. Reunia tots els requisits del perfil que s’havia traçat per a la número dos d’Espot. D’Andorra la Vella, dona, del partit, preparada, amb experiència política i una gran capacitat per aglutinar diferents sensibilitats al seu voltant. D’alternatives per ser la número dos, poques. Per ser síndica, sí. Aquesta almenys és la sensació que es va voler transmetre a militants i simpatitzants des de la cuina de la candidatura. I aquí és on entra en joc el nom de la número 1 de la llista territorial d’Escaldes, Sílvia Calvó; perquè l’únic que no estava en discussió és que havia de ser una dona la que rellevaria Vicenç Mateu. Calvó és una possibilitat real, sobre el paper, fins que el primer suplent deixa de ser Miquel Aleix per donar pas a Montserrat Capdevila. L’ex-cònsol menor de Martí torna a la política activa amb el convenciment que acabarà sent consellera, perquè l’actual ministra de Medi Ambient és fixa si Espot té el suport suficient per formar Govern. Amb el que no hi havia alternativa amb garanties a Suñé, que finalment va acceptar anar a les eleccions.

La importància del tercer

En una situació similar a la de Capdevila es troba Joan Carles Ramos, el primer suplent de la llista parroquial a Encamp, ja que Jordi Torres també té un lloc assegurat en un hipotètic executiu d’Espot. Ara bé, tots aquests moviments estan subjectes al fet que el candidat a cap de Govern de DA tingui les mans lliures per fer i desfer al seu gust l’endemà del 7 d’abril. Si necessités pactes amb altres forces de l’arc parlamentari per poder ocupar la casa gran, la partida seria una altra. Un escenari on els primers que tindrien molt a dir serien, en el cas de victòria, és clar, els dos consellers de Ciutadans Compromesos de la Massana. És l’única parròquia on DA no presenta candidatura i on, des de fa mesos, Espot en persona negocia alternatives en forma de responsabilitats polítiques amb la força hegemònica a la Massana. I també amb els dos aspirants, Naudi i Ferré.