Espanya tomba les querelles de Rebés contra Barrigón

Contumàcia: “Tenacitat a insistir en un error.” Aquesta és la definició que fa la justícia espanyola de les múltiples acusacions que l’empresari Antoni Rebés ha fet contra l’exdirector d’Heliand Jorge Barrigón, i que l’Audiència de Barcelona tomba totalment. No tan sols considera la justícia espanyola que no hi ha cap indici de delicte, sinó que creu que s’ha produït una “manipulació” per part de Rebés “del material obtingut al llarg de la investigació”. Les querelles de Rebés contra Barrigón a Espanya provenen de la relació que tenien a l’empresa Cat Helicòpters, que gestionava Bar­rigón, i de la qual Rebés era accionista. L’empresari andorrà també té similars accions legals interposades a la Batllia.

La sentència és molt dura amb Rebés i ve a dir que són un conjunt d’acusacions sense cap base i que ja hi ha hagut tota una sèrie de sentències prèvies sobre cadascuna d’elles en què es desestimava tot. Entenen els jutges que l’empresari andorrà, tot i les constants decisions que indiquen que no té cap raó per querellar-se, manté les acusacions als tribunals “per contumàcia” envers “els querellats” (Jorge Barrigón i el seu soci Jordi Cabarrocas). Aquesta mala fe de Rebés es recull en el fet que continua insistint en els atacs tot i les constants decisions judicials contràries. La sentència explica que “s’han dictat nombroses resolucions en les quals es resolen qüestions que incideixen directament o indirectament sobre les que són objecte del present recurs i són reveladores de la contumàcia de l’ara apel·lant envers els querellats”.

Rebutjades una a una

L’Audiència de Barcelona desmunta una per una totes les acusacions. Rebutja la despatrimonialització de Cat Helicòpters perquè hi havia dificultats econòmiques i no va ser possible arribar a un acord amb els creditors. Fins i tot en algunes resolucions no tan sols s’exonera els querellats, sinó que es denuncien les acusacions fetes per Rebés perquè les proves, algunes portades per ell mateix, el posen en evidència. Per exemple, s’indica que “no hi ha suficient de negar l’existència d’uns préstecs i concloure que la seva devolució al Sr. Cabar­rocas encobreix un lucre il·lícit sancionable en la via penal quan hi ha constància documental del mateix, a més que també hi ha constància que l’apel·lant [Rebés] va firmar els pagarés que ja consten a la causa com el mitjà pel qual es va fer la devolució”.

L’Audiència manifesta que “no hi ha cap irregularitat” en la gestió de Cat Helicòpters” per part de Bar­rigón. I aquí la justícia torna a atacar Rebés, que havia acusat Barrigón d’haver beneficiat CAT Helicòpters en contra d’Heliand, on també estaven junts (Barrigón era el director i Rebés el propietari). La sentència fixa que Rebés no estava a les dues empreses “en qualitat de soci minoritari, sinó que desenvolupava a les dues companyies funcions directives que es detallen per l’instructor i per tant resulta difícilment creïble la pretesa ignorància i/o passivitat en cadascuna de les operacions objecte d’imputació”. La decisió judicial acaba afegint que les proves documentals que s’han aportat “han resultat ser contràries a la versió de l’apel·lant [Rebés]”. La situació, però, encara està pendent a la Batllia, en què hi ha tot un seguit d’acusacions similars de Rebés contra Barrigón sobre les quals encara no hi ha cap sentència.

Sobreseïment

Rebés havia presentat un recurs contra la decisió de sobreseïment de les acusacions i la sentència rebutja la petició de l’empresari. La sentència també retreu a Rebés que intentés plantejar acusacions contra Barrigón, que administrava Heliand, sobre la base de la comptabilitat d’Heliand, però sense donar accés a la documentació. Cal tenir en compte que Rebés com a soci principal d’Heliand havia d’aprovar els comptes de la societat que després s’entraven a Govern. El text indica que per poder analitzar les acusacions caldria que poguessin veure els comptes.