Justícia
Zaplana va moure 6,4 milions d'euros en comptes a BPA
L’expresident del País Valencià tindria una xarxa de societats amb base a Andorra
Zaplana va moure 6,4 milions d'euros en comptes a BPA
L’expresident del País Valencià i exministre de Treball espanyol Eduardo Zaplana va moure 6,4 milions d’euros provinents de comissions en comptes a Banca Privada d’Andorra (BPA). Una situació revelada per l’aixecament parcial del secret de sumari que va fer dimarts la jutgessa Isabel Rodríguez, que investiga el cas Erial. D’aquesta manera, s’han fet públics els informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que apunten que els comptes de BPA en què suposadament Zaplana tenia diners estaven “titulats per empreses panamenyes, el beneficiari de les quals seria, almenys, Joaquín Barceló”. Precisament, Barceló és considerat el principal testaferro de l’expresident valencià. “L’estudi de la informació obtinguda descriu una serie d’abonaments en un compte bancari aparentment titulat per Barceló i pertanyent a BPA”, destaquen a l’UCO, que afegeixen que “les quantitats que s’haurien abonat a aquest compte sumen 6,4 milions d’euros”.
Aquests ingressos s’haurien efectuat entre els anys 2004 i 2007. Posteriorment, una part important d’aquesta quantitat, uns 5,6 milions d’euros, es van dividir en diversos comptes bancaris entre el Principat i Luxemburg. Segons la informació del mitjà espanyol El Confidencial, de les intervencions telefòniques que es van fer als implicats en el cas Erial “es desprén l’existència de problemes jurídics relacionats amb els productes bancaris andorrans”. Una circumstància que va originar un seguit de reunions i trucades en què hauria participat Eduardo Zaplana. “Aquesta preocupació es va posar de manifest quan els investigats van tenir coneixement de l’existència d’una notícia de premsa en què s’exposava un llistat de societats entre les quals es trobaria la de Barceló”, assenyalen a l’UCO. El neguit mostrat per Zaplana en les converses interceptades posaria sobre la taula, segons consideren els investigadors de la Guàrdia Civil, la seva possible vinculació a un compte, propietat únicament de Barceló.
En aquest sentit, l’informe de l’UCO subratlla el fet que en les converses es pot interpretar que el mateix Joaquín Barceló no era coneixedor de l’activitat d’una xarxa de la qual era titular. Els investigadors posen en relleu que l’advocat uruguyà, Fernando Belhot, l’assesor fiscal Francisco Grau o l’empresari Saturinino Suanzes i la seva germana i exdiputada del PP, Elvira Suanzes, eren els autèntics interessats a controlar els fons de BPA.