Visita del Copríncep francès
Macron sedueix
Es remet al paper institucional que li marca la Constitució i recorda que la decisió sobre la despenalització li pertoca al poble, que ja es va pronunciar les eleccions passades
Era una incògnita si el Copríncep francès, Emmanuel Macron, faria cap al·lusió al tema candent de la legalització de l’avortament. I sí. A preguntes de la premsa finalment ho va fer. I també al discurs final a la plaça del Poble. Insistint en el seu paper institucional –“m’expresso aquí com a Copríncep”– i remetent-se per tant a la Constitució. “Penso en les dones que viuen aquesta situació, amb molta consideració, però estic lligat a les institucions”, va dir. No és tasca seva prendre decisions, sinó protegir la independència d’Andorra, amb la Constitució “com va ser votada” com a pal de paller. “El Govern treballa sobre la base dels compromisos amb el poble, que es va expressar” en les recents eleccions, un treball que realitza “de manera molt pragmàtica”, en col·laboració amb França, que continuarà “acollint als nostres hospitals” les dones.
Per la resta, una defensa insistent i aferrissada de l’acord d’associació amb la Unió Europea va centrar bona part de les paraules de Macron al llarg del dia. En particular, en els tretze minuts que va durar la intervenció més política que va protagonitzar en el transcurs de la visita institucional d’ahir, en què va recórrer les set parròquies i que al migdia es va aturar al Consell General.
Macron va argumentar en favor de l’acord d’associació –“deixi’m evocar el meu combat, que bé coneixen, per Europa”–, unes negociacions per a les quals va comprometre el seu suport ple. La necessitat de restablir l’equilibri “afeblit” de les relacions econòmiques amb França –amb la millora de les infraestructures com a element per permetre reforçar les relacions, va recordar– i la força del parlamentarisme –emmirallant-se en les paraules prèvies de la síndica general, Roser Suñé– van ser altres eixos del discurs a la sessió a Casa de la Vall.
Cenyint-se al protocol
Als actes al Consell –de les salutacions a les autoritats a la trobada amb el Copríncep episcopal, la signatura al llibre d’or, la foto oficial i la sessió tradicional– és on Macron es va cenyir de manera més estricta al protocol. També van ser els moments vedats al públic –només podia accedir a la plaça qui n’estava acreditat–, al contrari dels llargs minuts dedicats a saludar la concurrència a les set parròquies. Selfies inclosos. A la plaça del Consell va ser rebut per la síndica, amb salutació a la bandera i encaixada de mans amb Joan-Enric Vives, qui va explicar-li la simbologia del monument als Pariatges, abans d’encaminar-se a l’interior de l’edifici.
Macron, que va inscriure la visita en una llista de predecessors –de Carlemany a Napoleó I, De Gaulle i Mitterrand–, es va adreçar a “un país que ha afrontat amb orgull la rugositat de la seva geografia” i que “a l’abric de les muntanyes no ha perdut la seva ànima”. Un reconeixement a una identitat que no quedarà “diluïda” per l’acord amb la Unió Europea, que tampoc “no suposa renunciar a la sobirania”. “Jo vetllaré”, es va comprometre, perquè això no arribi a passar. Signar l’associació “és donar-se una oportunitat de fer-se valdre al si d’una identitat forta, que influeix sobre la resta del món”.
Europa, va afirmar, “és l’elecció de l’obertura, és l’elecció del nou model econòmic”. Però cal valor, va encoratjar, per fer front a les veus “que fan de Brussel·les la font de tots els mals”. I no es pot “romandre en l’statu quo” per “bastir una nació forta”.
AGRAÏMENT I REPTES AL DISCURS DE SUÑÉ
“El procés de transformació és lent, mentre el món avança molt ràpid. És per això que us volem agrair, des d’aquesta cambra, el suport que ens brindeu com a Copríncep.” La síndica general, Roser Suñé, també va fer de l’acord amb la UE un dels eixos de la seva intervenció davant parlamentaris i Govern en ple, un acord que “tot i preservant algunes de les especificitats dels petits estats europeus, ens permeti participar en el mercat interior en igualtat de condicions respecte als països membres”. Andorra, va recordar, fa anys “que ha volgut deixar de ser una excepció”. I problemes globals, com les migracions, els relacionats amb el medi ambient i la participació ciutadana en la república, van desfilar pel discurs.