El forat d'Assegurances Generals s'eleva a 50 milions

La situació econòmica d’Assegurances Generals és més greu del que s’esperaven el regulador financer i la resta del sistema. Les xifres que es manegen superen amb escreix les estimacions més pessimistes. Les desviacions que posen al descobert les auditories a tancament del 2018 situen el forat de la companyia en 50 milions d’euros, segon ha pogut saber el Diari. Xifra que les mateixes fonts consideren que no variarà substancialment a finals del 2019, tot i les possibles aportacions de capital que haurien pogut fer els propietaris de l’asseguradora al llarg de l’exercici passat per intentar arreglar els balanços. La gran incògnita és com s’ha pogut arribar en aquesta situació extrema i per què no es va actuar abans, quan les veus d’alarma de tota la resta del sector ja feia anys que ressonaven a Govern per les pràctiques incontrolades en inversions d’alt risc per part de la companyia intervinguda. Perquè cal recordar que el control de les activitats de les asseguradores requeia sobre el ministeri de Finances fins que es canvia la Llei el 2018 i passa a dependre de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA); del regulador. En el moment que l’AFA agafa el control els esdeveniments se succeeixen a tota velocitat fins que divendres 16 d’agost de l’any passat el regulador decideix intervenir Assegurances Generals amb l’argument dels greus problemes interns a nivell econòmic i de reassegurances de la companyia. Els dubtes sobre els resultats de les auditories que fins al moment havien passat inadvertits als diferents Governs, tot i les empreses que les firmaven, és el detonant. Una situació crítica que es confirma quan el 15 d’octubre l’asseguradora entra en procés de liquidació.

Clients de fora

La possibilitat que una companyia com Assegurances Generals hagi pogut arribar a generar un forat de 50 milions d’euros només pot ser possible si la cartera de clients n’inclou molts de fora, segons fonts consultades pel Diari. Amb només titulars del país és impensable. Això per un cantó, i per l’altre hi intervé el tipus de productes que els oferien. Des dels seus inicis, l’asseguradora ha estat molt activa comercialment al mercat francès, tot i que només aquest factor no serveix per explicar el volum de pèrdues. L’element clau és la crisi de la BPA que esclata a principis del 2015 amb la intervenció del banc. Les accions se centren a partir d’aquell moment en la captació del capital dels clients que han pogut alliberar els seus diners i que necessiten alternatives per seguir mantenint-los a Andorra. El delicte fiscal com a tal no existia; el país encara estava considerat un paradís fiscal. Les diferents propostes que se’ls va oferir des d’Assegurances Generals van ser les pòlisses de vida i d’estalvi; els anomenats unit linked: una manera d’invertir tenint a la vegada una assegurança de vida. Per exemple: la companyia rep un dipòsit de 2 milions d’euros amb els quals pot operar, ara bé, es compromet a satisfer els hereus o beneficiaris 2,5 milions en el moment de la mort del titular. La quantitat de pòlisses afectades se situaria entre 280 i 400, i els seus titulars no tenen garantit el retorn de la inversió. Amb el Fons de Garantia de les asseguradores no es pot comptar. La resta de companyies de la plaça s’han negat i, així, li han comunicat a totes les institucions implicades en la resolució de la crisi que es toqui el poc més d’un milió del fons per tapar el forat del qual fa molt temps que avisaven.

Rendibilitat fora de mercat

El gran esquer de la companyia per captar un volum elevat de capital va ser oferir als clients una rendibilitat molt per sobre del preu de mercat de fa quatre anys. Quan aconseguir de les entitats financeres més d’un punts ja era una quimera, Assegurances Generals podia arribar a oferir fins al 8%. Avui en dia quan la remuneració dels dipòsits és negativa, la companyia havia de fer front a les promeses de rendibilitat. Si això és ja un problema per productes que proposen les diferents asseguradores perquè no hi ha al mercat estàndard la possibilitat d’inversions de rendibilitat mínimament atractiva, per Assegurances Generals ha estat la defunció. Per cobrir un 8% i a més voler obtenir beneficis, les inversions havien d’anar dirigides a productes d’altíssim risc amb les conseqüències ja sabudes: fallida decretada per la Batllia el 26 de novembre i liquidació. Assegur, Multisegur i Financera d’Assegurances han assumit la cobertura de les reassegurances i el Govern ha injectat milions al sector. Per què no va actuar abans davant les evidències és un enigma que espera resposta i del qual de ben segur se’n derivaran responsabilitats. Mentrestant els propietaris dubten dels càlculs de l’AFA i intenten aturar la fallida.

EL FAGA NO PODIA COBRIR ELS SINISTRES AMB AUTOMÒBILS

Quan va esclatar la crisi per Assegurances Generals, el ministeri de Finances es va adreçar al Fons Andorrà de Garantia d’Automòbils (FAGA) perquè es fes responsable dels sinistres a la carretera d’aquells conductors que tenien les pòlisses contractades amb la companyia en fallida. L’objectiu del ministeri, al principi desbordat per la tempesta de centenars de persones que tenien contractes sense valor amb Assegurances, era que els accidents amb un client de la companyia en fallida com a responsable estiguessin coberts pel FAGA. Amadeu Codina, president del fons, va precisar que no van poder atendre la petició de Finances perquè hauria anat contra la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances que està en vigor des del 2018, i que deixa clar que el FAGA només es pot responsabilitzar d’aquells sinistres quan el conductor no té contractada una assegurança d’automòbil. En l’actualitat, les pòlisses relacionades amb el sector de l’automòbil han estat traspassades a una altra companyia.