Denunciats els primers 77 acomiadaments

El registre que compta les persones que han estat acomiadades des de l’inici de la pandèmia del coronavirus ha rebut les primeres 77 denúncies. Així ho va confirmar el ministre Jover ahir al vespre. Sobre els sectors d’on provenen aquests treballadors va dir que 35 són de l’hostaleria. A més a més, el portaveu de Govern també va assenyalar que s’havien iniciat quatre expedients més a comerços que estaven oberts incomplint el decret.

En aquest sentit, el ministre portaveu va dir que ara calia fer un cribratge entre els casos que eren contractes de temporada i que havien cessat per aquesta motivació, o bé si eren no estacionals. Jover va apel·lar a la responsabilitat dels empresaris de cara a mantenir els treballadors i va recordar que la llei de mesures urgents aprovada ahir té una línia de crèdit de 60 milions d’euros adreçada a pagar despeses corrents, com poden ser els salaris dels treballadors, i que per tal d’acollir-s’hi cal no haver acomiadat el personal.

Pel que fa als temporers que han de retornar al seu país, Jover va dir que a la web que ha habilitat el Govern hi ha un total de 1.415 inscrits. Sobre això, va dir que s’estudiava cada cas per veure com es podia facilitar el retorn als seus països d’origen, però va afegir que “la majoria han percebut els sous tal com estaven establerts als seus contractes”. Pel que fa als desplaçaments cap a l’aeroport, el ministre portaveu va explicar que la línia regular estava suspesa i que només es realitzaven desplaçaments en el moment que hi havia vols.

Recuperació de dies

Sobre com es recuperaran els dies i com quedaran fixats els períodes de vacances, el cap de Govern va dir que els dies no treballats durant el confinament es repartirien, a parts iguals, entre l’empresa i el treballador. Així doncs, en una primera instància, el treballador podrà computar els dies de confinament amb la bossa d’hores extres que tenia acumulades. Si tot i això no fos suficient, s’obre la possibilitat que s’arribi a un acord i es compensi amb les hores fetes de més a futur, però ja no comptades com a hores extra.

A més a més, el Govern garanteix a tots els treballadors que, com a mínim, hauran de tenir un total de 21 dies de vacances o bé 16 dies laborals. Aquests, si no són compensats amb hores extra, poden ser compensats amb hores fetes a futur, i no han d’anar a càrrec de l’empresa, tal com reflecteix la llei aprovada ahir.

Autònoms

La CEA Micro, la filial de la CEA que tracta els temes dels autònoms i de les petites empreses, va proposar, mentre duri el període de mesures de contingència, que el Govern estableixi una paga pública per als autònoms de 300 euros setmanals. Segons els representants dels empresaris, “aquesta quantitat, a final de mes, acaba suposant, més o menys, el 60% del sou mitjà del país”.

Preguntat al respecte, el ministre portaveu, Eric Jover, va dir que “considerem que amb les mesures que s’han emprès és suficient; almenys en aquest primer estadi de la situació”. Cal recordar, doncs, que la llei òmnibus estableix ajustos i deduccions pels autònoms en el pagament de la CASS i dels lloguers.

REPORTATGE

Les altres víctimes Encara que una de les prioritats és la supervivència de les empreses i el manteniment dels llocs de treball, sembla difícil especialment si la situació d’excepcionalitat s’allarga en el temps, com tot apunta i ha reconegut el mateix govern espanyol. El president de l’USdA, Gabriel Ubach, va admetre ahir que està rebent moltes trucades de treballadors que són amenaçats i alguns que es queden sense el seu lloc a l’empresa. Tot i lamentar que el Govern “ha estat poc valent”, va remarcar que ara “és el moment de donar suport i ja hi haurà temps per a la crítica”. Ubach veu difícil que empreses i autònoms puguin resistir gaire temps i hauria preferit que l’executiu pagués les nòmines. Malauradament ja hi ha gent al carrer. L’Ivan explica que no té feina des d’“un dia abans que passés tot això de la quarantena. Per desgràcia no puc buscar feina ni treballar així que no cobro ni un cèntim”. La Isabel es lamenta que qualsevol causa “serveix per acomiadar-nos. Haurien de tenir vergonya i a més tindran ajudes del Govern. No volen pagar els dies que estem a casa pel coronavirus perquè ens obliguen a estar a les nostres cases i ens treuen vacances, però és millor fer-nos fora”. La Celia comenta que “els treballadors no tenen la culpa d’haver de quedar-se a casa per cuidar els seus fills, les empreses haurien de tenir vergonya”. La Joana es lamenta: “Ens van fer signar la finalització de contracte sense donar-nos més opció i a més ens estan fent fora de l’edifici que proporciona l’empresa. És una vergonya el tracte que estem rebent, sense respostes clares, i l’únic que pretenen és desallotjar-nos sense tenir en compte la situació de cadascú. Estan demostrant la poca humanitat dia a dia, a més de la poca professionalitat a l’hora d’enfrontar un fet com aquest”. El David denuncia que a la seva dona “no li han renovat el contracte tot i que fa 10 dies li van dir que estaven molt contents amb ella, després de sis mesos, al carrer”. L’Aneley també es queixa: “Ens van deixar sense feina a tots. No sé com pagarem el lloguer del mes que ve. Només demano treball.” La Teresa veu un futur negre: “Només treballo jo. Al meu marit l’acomiadaran. Què farem amb mil euros al mes?” La Marta subratlla que “estat d’alarma no vol dir persones a l’atur” i el Charles no té paraules: “Només puc dir que he estat acomiadat.” El José Luis assenyala que “fa dis dies em van fer fora sense donar-me un motiu lògic i d’un dia a l’altre, feia un any que era a l’empresa i ara em veig sense feina i sense poder buscar res ni tenir un ingrés per poder mantenir-me, això és una vergonya”. El cas de la Rebeca és greu: “A un dels fills l’han acomiadat de la feina a pistes i de la feina d’entrenador de futbol perquè no hi ha nens, i l’altre estava en un magatzem i també l’han fet fora, el meu marit és pensionista i jo de baixa laboral cobrant una misèria, i més de 800 euros de lloguer, despeses i menjar, no sé com ho farem.”