De qui són els diners?

Saber d’on venien els diners dels clients no residents era el més important per als rectors de BPA. Com arribaven no tenia la mateixa importància. És la conclusió a què s’arriba després de nou jornades de declaració de Joan Pau Miquel en el judici pel cas Gao Ping quan parla d’intercanvis, compensacions i de Rafael Pallardó. “M’és igual que els llancin des d’un helicòpter a la teualda del banc si sé d’on venen els diners”, va indicar ahir l’ex-conseller delegat del banc en l’enèsima defensa que per a BPA els ingressos que feia l’empresari valencià provenien del frau fiscal a Espanya i no del presumpte blanqueig de diners d’activitats il·lícites realitzades per l’empresari xinès Gao Ping.

Miquel responia d’aquesta manera a la pregunta del fiscal general, Alfons Alberca, que volia saber quin era l’interès de l’entitat per permetre els intercanvis de diners en efectiu entre clients del banc mitjançant l’operativa que BPA anomenava I+R. És a dir, l’ingrés de diners en efectiu en el compte d’un client per part d’un altre client i el reintegrament per part del primer d’aquesta quantitat per pagar, en el cas de Pallardó, una factura a la Xina per un contenidor de mercaderies. “Per al banc, l’I+R és un mecanisme per garantir la traçabilitat dels diners”, va explicar Miquel, que recordava que l’entitat elaborava llistes amb els clients que feien intercanvis entre comptes per quantitats superiors als 15.000 euros.

El banquer va assegurar que el sistema per fer els intercanvis no es va dissenyar per afavorir l’empresari valencià, tot el contrari, ja que “l’I+R no amagava l’operativa de Pallardó, el forçava a ingressar els diners en efectiu”. Va afegir que les llistes que elaborava BPA eren “una radiografia” de l’extracte de l’empresari.

Miquel, més tard, va lloar la capacitat dels dos directius del banc que s’encarregaven de la prevenció del blanqueig a BPA, els també processats Santiago de Rosselló i Isabel Sarmiento, que van detectar en menys de tres mesos que un client de l’entitat estava fent compensacions a compte de Pallardó després que el banc, a final del 2011, li prohibís seguir fent intercanvis. “No era tan evident descobrir que estava fent compensacions i que eren del senyor Pallardó. Té molt valor afegit, ja que amb indicis van aconseguir arribar a l’origen dels diners”, va assenyalar.

L’ex-conseller delegat de BPA, abans de parlar del compte de l’empresari valència, va tornar a insistir que els intercanvis, tal com els feia el banc, no estaven prohibits per la legislació andorrana, que no permetia que gestors i empleats de les entitats pugessin diners de clients per la frontera. “Em sembla inversemblant que un empleat de BPA hagi transportat fons ni per la frontera ni dins de territori estranger, i en tot cas no teníem cap normativa ni procés intern de control ni cobertura asseguradora de riscos que l’habilités per a aquest fi”, va indicar Miquel després de dir que el codi de conducta que signaven tots els treballadors no els habilitava per fer aquest transport. El banquer, interrogat per Alberca, va insistir que “l’únic escenari que el banc no tenia previst era que un gestor traslladés diners fora de les instal·lacions de BPA”.

ESPANYA REBUTJA PAGAR ELS CIERCO PER BANCO MADRID

Els germans Cierco i altres accionistes de Banco Madrid no rebran els 141,6 milions que havien demanat pel perjudici econòmic provocat per la intervenció de la filial de BPA a Espanya. El Consell d’Estat espanyol considera que no procedeix indemnitzar els accionistes perquè la reclamació es va presentar fora de termini.