“Soc un empresari, no un espia”

Alexander Dmitrenko, l’empresari rus amb interessos a Andorra que el Govern espanyol assenyala com a col·laborador dels serveis d’espionatge del Kremlin, va assegurar ahir en una conversa amb el Diari que les seves activitats a Espanya i Andorra únicament tenen a veure amb la seva faceta d’home de negocis, i va negar rotundament ser un espia que hagi col·laborat amb el moviment independentista català.

Des dels 17 anys viu a Catalu­nya i va començar el camí empresarial assessorant empreses per aconseguir el pagament de deutes. A Andorra, va remarcar, va ajudar el Govern anterior perquè els ciutadans andorrans no necessitin visat per viatjar a Rússia i també a la inversa. Pel que fa a la intensa activitat al Principat, la va emmarcar en els contactes que té la seva empresa RussCat, dedicada a trobar inversors russoparlants interessats a obrir empreses a Andorra i Catalunya, i va dedicar paraules poc gratificants a l’ADI (Andorra Desenvolupament i Inversió, abans Actua), el qual considera un organisme que “no sap fer les coses bé, com s’està veient, i la mostra són els resultats”.

Lobby

El seu gran objectiu és muntar a Andorra una competència privada a l’ADI, amb empresaris russos o de l’òrbita de les exrepúbliques soviètiques com ara Azerbaidjan, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan o Uzbekistan. Va voler remarcar que les seves activitats són totalment transparents. A Andorra té altres societats, com Segurdata –sense activitat–, però la gran obsessió és aconseguir un lobby que “faci la competència a l’ADI, que només serveix per malbaratar diners públics”. La majoria de les seves societats estan establertes a Londres per un estalvi de fiscalitat, i va admetre que es troba en el punt de mira de la guàrdia civil i de la justícia espanyola i que per això li van denegar la nacionalitat [document adjunt].

Ho té clar: “Si tenen proves que soc un espia ja m’haurien expulsat d’Espanya i no ho fan perquè no poden demostrar quelcom que no és.”

Recorda que amb CatRus –antecessora de RussCat– va muntar conferències a Andorra i Rússia que funcionaven, però les desavinences amb el soci andorrà van posar fi a la primera aventura. També es lamenta d’haver promocionat un aeroport nacional que s’ha vist que “és inviable”, i explica que té un apartament llogat a Anyós perquè les “meves estades són molt freqüents i surt més a compte que un hotel”.

Durant la conversa confessa que no entén per què se li ha posat l’etiqueta de perill des que The New York Times va treure el seu nom relacionat amb els suposats contactes de l’expresident català Carles Puigdemont amb Moscou. I remarca que la portaveu del Kremlin, Maria Zacharova, va desmentir la informació del diari novaiorquès. En canvi, recorda, no hi va haver cap enrenou quan “vaig estar al centre de Moscou prenent un cafè i parlant de política amb Xavier Cima, marit d’Inés Arrimadas, i ningú m’ha processat per això”.

Sap que està en el punt de mira i repeteix que no ha fet res il·legal. La seva relació amb l’entorn de Puigdemont va ser amb Josep Alay, cap de l’oficina de l’expresident, a qui va acompa­nyar a un acte acadèmic a Moscou: “És una persona amb una trajectòria cultural impecable i el que va fer després de la conferència ja no ho sé.” Segons va publicar la premsa espanyola hi havia missatges d’Alay a Puigdemont informant dels seus avenços amb els russos per aconseguir que donessin suport a la independència.

Admet sense embuts que coneix Puigdemont, Artur Mas i que al seu restaurant a Barcelona –ara ja no el té– va estar parlant durant un dinar amb Jordi Pujol sobre Mikhaïl Gorbatxov.

I afegeix, a més, que té clients a Andorra que han adquirit un iot de l’empresa que té a Barcelona des del 1988 amb un soci anglès resident a Andorra.

PLACA DE POLICIA PER UNA FEINA PUNTUAL

Explica que no entén l’acusació d’espionatge però encara menys que se’l lligi amb el crim organitzat. Dedueix que és a causa que va col·laborar amb la Fiscalia russa per negociar amb un rus que tenia un hotel a Lloret de Mar i un deute de 10 milions. Al pare d’aquest se li van embargar 1.700 apartaments que tenia de propietat a Rússia. Per aquesta feina va rebre la placa commemorativa de la policia de Rússia, que encara conserva. Remarca que és ambaixador de la Cambra de Comerç de Barcelona a Rússia, i que amb 20 anys va crear la primera empresa de màrqueting digital i després es va especialitzar en el cobrament de deutes. Ara està centrat en una plataforma a Andorra per a societats patrimonials.