resposta al 'non-paper' de la ue

Andorra demana accés a la liquiditat del Banc Central Europeu

En resposta al document sobre el sector financer es fa referència a l’accés a la liquiditat del Banc Central Europeu

Reunió de la delegació andorrana i el cap de Govern amb Maros Sefcovic.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Andorra entrega avui a les autoritats europees les seves precisions al non-paper sobre el sector financer del desembre passat, que forma part de les negociacions amb la Unió Europea. El document que la delegació del Principat lliura aquesta tarda a Brussel·les respon punt per punt a les exigències europees pel que fa al control del sector.

De tot el document, el que més crida l’atenció és la petició de disposar d’accés a la liquiditat que proporciona el Banc Central Europeu (BCE). Andorra, segons es plasma en el document, està d’acord a acatar les quatre llibertats “i especialment en el domini del sector financer”, de manera recíproca, a permetre l’arribada i a facilitar a les entitat andorranes operar a Europa amb les mateixes condicions. La UE defensa una regulació i una supervisió integrades sota el seu control i pagades pel Principat.

El Govern remarca que aquest objectiu requereix d’altres condicions, com ara l’assistència de liquiditat del BCE, “com a condició necessària no només per millorar l’estabilitat del mercat interior d’Andorra en el context de la seva participació en el mercat de serveis de la UE”, sinó també per blindar cert grau de competitivitat de les entitats del Principat que operen en aquest mercat.

Un altres dels aspectes és l’interès per conèixer com és la cooperació amb l’EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç), amb una vinculació diferent a la que es demana a Andorra, San Marino i Mònaco.

Respecte a la prestació de serveis, el Principat pregunta si hi ha “un pla per determinar magnituds o sostres mínims per a les entitats que s’instal·lin a Andorra” i que també serveixin als seus mercats nacionals.

Pel que fa a la possibilitat d’un apropament esglaonat, l’executiu recorda que es compleix part de la legislació gràcies a l’acord monetari: blanqueig de capitals, abús de mercat, delictes financers, secrets professionals i la confidencialitat.

Pel que fa a un dels primers dels punts del non-paper, sobre el conjunt de drets i obligacions que s’hauran d’incorporar, Andorra demana per tenir una anàlisi exhaustiva “tenir accés a l’annex IX sobre serveis financers en el menor temps possible”, amb l’objectiu de completar les negociacions abans de finalitzar aquest any, i alhora que es detalli l’ordre de prioritat “en la implementació de cada regulació”. Per aquest motiu proposa que hi hagi un model similar al que es va utilitzar en el precedent del comitè mixt per arribar a l’acord monetari.

El ‘non-paper’

-Quatre llibertats

Com es declara al non-paper, Andorra comparteix la visió que la participació en el mercat interior de la UE implica aplicar les quatre llibertats.

-Aclariments

El document de resposta serveix per reclamar aclariments a la proposta que va fer arribar Europa el desembre passat.

-Negociacions

El document permet al Govern mostrar la clara predisposició a completar les negociacions per a l’acord amb la Unió Europea abans de la fi del 2023.

"SÍ" A LES AUDITORIES SENSE IGNORAR EL RECONEIXEMENT D'ALTRES ORGANISMES

El document no oblida que la UE vol fer auditories periòdiques. Andorra demana que es tingui en compte la informació de què ja disposen organismes oficials i recorda que el 1999 es va iniciar “un procés d’homologació internacional” que ha exposat el país a una avaluació contínua, referint-se al Moneyval i a l’acord monetari, però també l’FMI o l’Organització Internacional de Comissions de Valors. Es pregunta si l’auditoria estarà dirigida a un nivell tècnic: avaluar l’arquitectura de l’estructura de supervisió o si es pensa també a accedir a la informació dels clients. En el document no s’oposa a la supervisió en la seva fase inicial, si bé demana que sigui “bidireccional per assegurar el nivell adequat de reciprocitat”. En aquest punt s’apunta la possibilitat de crear un col·legi de supervisors entre les parts quan es desenvolupin les activitats transfrontereres. També s’assenyala que seria convenient l’accés d’Andorra als diferents recursos de la UE disponibles “per als altres actors del mercat interior brut, incloent el Fons Únic de Resolució o altres fons futurs”.

tracking