Els papers de l'exambaixador

“Quan els elefants lluiten, és l’herba qui pateix.” L’exambaixador americà Eduardo Aguirre, o qui li preparés el text, no va trobar una referència més adequada i intimidatòria que aquest proverbi africà per encapçalar el document que va repartir entre les autoritats amb les quals es reunir a principis de setembre passat quan va visitar Andorra. Els elefants serien el Govern i els Cierco i l’herba trepitjada la “patidora” Andorra. L’escrit en anglès que van rebre el Copríncep bisbe i alts responsables de les entitats bancàries venia a ser una mena de “memorial dels greuges” –farcit de notes i enllaços– que han patit i pateixen els expropietaris i exalts càrrecs de l’exinta BPA des de la intervenció del banc arran de la nota del FinCEN el 2015. I un recull dels problemes econòmics i reputacionals que se n’han derivat. Sempre segons ell o de qui li havia dictat el discurs. Aguirre va més enllà i assenyala el camí cap a la redempció: una llei de punt final que comportaria la retirada per les dues parts de les causes judicials i la renúncia a les indeminitzacions milionàries. “La família Cierco presenta demandes judicials contra el Govern andorrà per més de 400 milions per l’expropiació il·legal de BPA. Aquests casos judicials seran costosos de defensar per al Govern. També provocaran més mal a la reputació d’Andorra...”. Això per un costat, mentre que per l’altre “l’Estat andorrà inicia accions penals contra els antics directius i els accionistes de BPA. Estan mostrant pocs senyals de progrés i alhora tenen un efecte enormement perjudicial a les vides de les persones i les seves famílies. Mentre se segueixen lliurant aquests casos, hi haurà una allau d’històries negatives als mitjans internacionals sobre Andorra com a jurisdicció bancària”. Per tant, conclou Aguirre que pel que es veu coneix la causa com si l’hagués instruït, “el millor per a tots a Andorra és que això es resolgui tan aviat com sigui possible”. Una alternativa exacta als oferiments dels Cierco al Govern. Que les causes estiguin en mans dels tribunals i que la separació de poders sigui vigent a Andorra són esculls, segons el diplomàtic, menors. “Com a demandant, el Govern té la capacitat de rescindir qualsevol demanda civil entre ell i la BPA” i “El Govern pot proposar que es desestimin totes les causes penals contra la BPA en nom de l’interès públic”, destaca el document. Vaja, el que passa en qualsevol Estat quan exactament el que no és és un Estat democràtic i de dret i les institucions són simples titelles. Aguirre té resposta per a tot i si el reguitzell de propostes anteriors no són suficients per posar de cap per avall un Estat democràtic i de dret, apunta a una darrera palanca “salvadora” per als encausats pel cas BPA, que és la de recórrer al sector financer. “Els bancs són les empreses més influents d’Andorra i els més grans contribuents del país. Per tant tenen una influència significativa sobre el Govern. El millor per a ells és que pressionin el Govern perquè resolgui l’afer.” Pel bé de tots, segons el document. Del que parla Aguirre és, ni més ni menys, de demanar als bancs que esdevinguin un contrapoder capaç d’imposar la seva voluntat en forma de llei i forçar-ne l’aprovació tot marcant el pas al Govern i al Consell. Una llei que reverteixi els fets com si tot hagués estat una anècdota i ignori el terratremòl que el 2015 va estar apunt d’endur-se per davant el sector financer i de retruc tota Andorra. Això si, amb el vistiplau de “four leading spanish law firms –Molins Defensa Penal, Cuatrecasas, Morales Abogados Penalistas and Alezes Abogados (Iglesias)–” que “han investigat la legimitat d’aquesta acció governamental segons la llei andorrana”.

RELAT I REPUTACIÓ

Proverbi africà al marge, el “document Aguirre” comença amb el que s’anomena un resum executiu, que al cap i a la fi no és res més que una versió condensada i parcial, com no podia ser d’altra manera, del relat. En concret se centra en les conseqüències negatives per a Andorra i el sector bancari a nivell internacional que està comportant l’afer. “L’escàndol de la Banca Privada Andorra (BPA) ha creat un núvol fosc que plana sobre el sector bancari andorrà”. “L’escàndol de BPA domina la cobertura mediàtica i les converses en línia al voltant del sector bancari d’Andorra. Els articles i informes que destaquen possibles irregularitats per part de les autoritats andorranes i els riscos associats amb la banca a Andorra apareixen entre els principals resultats de recerca de Google” i així fins a set reflexions apocalíptiques per acabar insistint en la demanda recurrent de posar-hi punt final: “Aquest espectacle públic és poc edificant i perjudicial per a les empreses d’Andorra. El millor per a tots a Andorra és que es resolgui com més aviat millor”. El que oblida l’exambaixador dels EUA és que els atacs al bon nom del país, dels seus dirigents i dels bancs que tant li treuen el son acostumen a venir sempre del mateix cantó ja sigui en forma de pretesa informació a través dels corifeus mediàtics, o de fallits “programes denúncia” en cadenes veïnes de televisió irrellevants i a hores d’ara tancades o de pamflets anònims en la vigília d’unes eleccions generals. Igual que oblida la relació de BPA amb Landstreet, Veneçuela i Odebrecht o amb les societats vinculades a l’Uruguai, l’Argentina i Mèxic, per acabar defensant que tot va ser un complot de la policia patriòtica espanyola. Una altra tesi que implicats, encausats i les respectives defenses han repetit fins a la sacietat. El diplomàtic va dir que el millor és que l’afer BPA es resolgui tan aviat com es pugui, però el que no es pot pretendre es resoldre’l recargolant la llei i les estructures de l’Estat com ell ha de saber. Aguirre va venir armat amb dos papers. El que va interpretar sense màcula davant el cap d’Estat, el de Govern i els alts càrrecs dels bancs i el que portava a la cartera i els va lliurar. Per deixar clar a què va venir i de quin cantó està en el litigi.