L'infiltrat

L’any 1986, als 20 anys, Christopher Thomas Knight marxà de casa sense dir res, s’amagà als boscos de North Pond, a l’estat de Maine, i hi romangué vint-i-set anys. Durant aquest temps, visqué en solitud, sense tenir contacte amb ningú. La raó d’aquesta actitud? Knight mai no va ser capaç d’explicar-la. La seva vida era tan monòtona com la de qualsevol altre, res que justifiqui que algú desaparegui sense deixar rastre.

Knight no caçava ni pescava: robava. S’alimentava de les provisions de les cabanes del paratge, com si es tractés d’una guineu. En aquell indret les temperatures hivernals arriben a trenta graus sota zero i mai no quedà clar si Knight aconseguí resistir-les en el seu precari campament o bé forçà les cabines circumdants.

L’amagadís va ser detingut l’any 2013, després d’haver conegut un pescador de la zona. La pena: set mesos de presó per robatori, multa addicional i programes de rehabilitació. Més dades? En retornar a la vida social va fer una declaració impactant: si t’agrada la solitud, mai no estaràs sol.

Aquesta i moltes altres històries es troben a L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència on Lluís Calvo fa una anàlisi de la realitat contemporània. A partir d’històries reals com la de Knight o de les lectures de grans filòsofs i savis de tots els temps, l’autor es pregunta en quina mesura és possible avui la dissidència. Més enllà de la lluita col·lectiva a camp obert, de quina manera, íntima i individual, es pot plantar cara al capitalisme liberal que ens empeny a un consumisme insostenible i que alhora alimenta la nostra por de manera sistemàtica? Amb rigor acadèmic i una llengua exquisida (Calvo és poeta), en aquest assaig filosòfic –però sobretot polític– trobarem algunes respostes agrupades en tres blocs: el vagareig, la intrusió i l’ocultació.

Enfront la desesperació de constatar que la societat avança cap a un lloc que no és el que molts volem, va bé trobar una veu que ens convida a emboscar-nos –també en la llibertat del pensament– i resistir. Malgrat que el llibre s’allunya intencionadament de la banalització de l’autoajuda, passejar per les pàgines de L’infiltrat consola i fa que no et sentis tan sol. Perquè com va dir Knight, si t’agrada la solitud, mai no estaràs sol.