A l'Elidà Amigó, que hi és

Andorra ha tingut persones compromeses durant les dècades, tan singulars, de creixement econòmic i demogràfic. Una d’aquestes persones ha estat l’Elidà Amigó Montanya, traspassada l’endemà del dia de Meritxell a l’edat de 85 anys. El seu compromís va ser saber mirar més lluny de l’horitzó i dibuixar altres camins diferents a l’activitat comercial i de negocis, i així perfilar una realitat en el vessant social i polític que donés al país la solidesa per assolir les millors condicions en els drets i les obligacions comunes. Van ser accions sense les quals l’evolució de la societat andorrana hauria tingut mancances de base, a qui li hauria costat més salvar els obstacles inherents a qualsevol procés de canvi, i més tractant-se d’uns canvis ocorreguts amb celeritat i sense aturador. L’adaptació d’Andorra als paràmetres europeus democràtics i de dret, que culminaria amb la redacció i aprovació de la Constitució andorrana l’any 1993, va començar en la dècada dels anys setanta i vuitanta, de la mà de persones com l’Elidà Amigó, obrint finestres i porticons, involucrant-se en l’assoliment de drets, com ara el del vot de les dones o el de la projecció de la consciència històrica, de la visibilitat de la història per saber afrontar el futur d’una Andorra canviant la qual ja s’endevinava diferent i pròspera en l’economia, però amb unes estructures de govern que, si bé portaven les regnes amb prou operativitat, igualment se sabien minúscules davant l’allau de creixement econòmic i d’arribada de població estrangera al Principat.

Aquella gent, amb noms i cognoms, de tots els àmbits socials, va tenir un comportament molt lloable, amb resultats positius i amb evidents influències en tot el camí cap al reconeixement internacional del Principat d’Andorra. Per això, ara que l’Elidà Amigó ha marxat, dic: encara hi és. Perviu i perviurà en el record i en els escrits, molts dels quals vam poder llegir en aquest Diari d’Andorra que el seu marit, el notari Marc Vila Riba, va voler bastir a començament de la dècada dels anys noranta i que des del primer dia, el seu fill Marc Vila Amigó, avui Raonador del Ciutadà, ha vetllat perquè sigui un mitjà de comunicació obert i amb compromís social. La fundació del Diari d’Andorra, en plena etapa de redacció de la Constitució, va ser el puntal determinant per obrir altra vegada finestres i porticons i permetre, ja sense prejudicis, una premsa que a banda de la informació, era plataforma d’opinió i de debat. L’Elidà Amigó hi va ser i per això, i en agraïment, encara hi és. Quan obrim les pàgines del Diari, bo és que de tant en tant recordem qui el va fer possible, qui va contribuir a fer que Andorra s’obrís de portes endins i també desplegués ales per volar fronteres enllà.

L’Elidà tenia trenta-sis anys quan, juntament amb l’Antoni Morell, que en tenia trenta, publicaven el llibre Andorra, 693 anys després, fitant els Pariatges de 1278 i de 1288 per fer llum a la història andorrana amb la consciència crítica i vinculada al concepte d’andorranitat, emprat com a eina de cohesió social i volgudament integradora de la gent nouvinguda i amb el benentès de reforçar l’autoestima i la perseverança: “Fe en nosaltres mateixos, en la nostra voluntat de vèncer la més terrible temptació dels andorrans que és la inconstància. I fe, per damunt de tot, en el nostre país. En la validesa de les seves institucions. En el seu indestructible afany de supervivència. I en el caliu que, malgrat les aparences, mai no s’ha extingit totalment al si de la nostra ànima col·lectiva: el sentiment d’andorranitat. Ser andorrà ha de significar engatjar-se al país i treballar per a fer Andorra més andorrana i per tant més justa i més lliure. I de cara a l’exterior, posar-se al servei de tothom. La validesa del fet andorrà no ha de provenir exclusivament del rastre històric de set segles sinó del factor humà andorrà d’avui. No tanquem els ulls a la disgregació del grup sociològic andorrà; a l’actuació dels Organismes i Institucions dels que depèn la marxa del país; als aspectes educacionals, socials i econòmics.”

Aquelles paraules que una jove Elidà Amigó i un jovencell Antoni Morell van dir amb els ulls oberts, amb veu alta i sense por ara fa cinquanta anys, prevalen en l’Andorra d’avui, com a base profitosa, com a esperit de ferma voluntat d’anar endavant, com a desig de ser “més justa i més lliure”.

Que, en obrir els ulls a aquests matins ja tocats amb la frescor de la tardor, sempre bella i reposadora, que aviat arribarà, hi trobem la presència de l’Elidà Amigó, tant en el perfil de les muntanyes com en el bressol del fons de vall.