'Missa defunctorum'

L’any passat, per raons òbvies i pandèmiques, no es va poder celebrar el Festival de música antiga del Pirineu, més conegut pel seu acrònim, que és el FeMAP. Enguany torna amb força, amb més de cinquanta concerts en trenta escenaris, del Pallars a la Cerdanya passant pel Solsonès i el Ripollès (i amb una singularitat andorrana: una funció a la parròquia d’Encamp). I aquest vespre tenim l’oportunitat de rescabalar-nos i assistir al concert inaugural, que es farà a la catedral de Santa Maria d’Urgell amb la reconstrucció de com podia haver estat un funeral en temps de Joan Brudieu. Recordem qui era Brudieu: un músic llemosí que va arribar a la Seu de jove, el Nadal del 1539, i pràcticament no se’n va moure fins que va morir, cap al 1591. Molta de la seva producció musical s’ha perdut pels atzars de la història, però mossèn Benigne Marquès custodia a l’Arxiu Capitular un preciós manuscrit amb la seva missa de difunts, potser la que es va executar en els funerals del Copríncep Morell, mort el 1579. És una mostra extraordinària del cant d’orgue –la polifonia: quatre capes de veus superposades que formen una arquitectura efímera–, una forma d’expressió musical que avui és difícil d’escoltar en el seu context.

Està molt bé que demà actuï Mónica Naranjo a Soldeu; també que, d’aquí a dues setmanes el grup Pasacalle ho faci a Engolasters, amb un fabulós programa sobre el barroc ibèric. I aquesta és la gràcia de la diversitat, que és la sal i el pebre de la cultura.