Interaccions en temps de pandèmia

Que aixequi la mà qui no hagi sentit mai, al llarg de la seva vida, que “l’home és un ser social per naturalesa”. L’esmentada frase d’Aristòteles ens l’ensenyen des de ben petits a l’escola atès que la majoria de les necessitats de tot ser humà se satisfà a través de les relacions amb altres persones.

Tot i així, dur a terme comunicacions interpersonals fluïdes i saber evitar o combatre les interferències que apareixen al llarg d’aquestes per mermar-les no sol ésser una assignatura de l’ensenyament obligatori ni tampoc forma part de les habilitats innates del ser humà. Caldria puntualitzar que dites interferències són la principal causa dels malentesos i de les tensions del nostre dia a dia així com de les emocions negatives consegüents, les quals a la llarga poden acabar generant-nos sentiments nocius de frustració, d’amenaça o de por.

Són moltes les interferències que poden fer que en plena conversa alguna de les parts es tanqui en banda cosa que fa que la conversa es vagi estancant. Les barreres de la comunicació més habituals solen tenir lloc per sorolls que interrompen la conversa, per la manca d’intimitat a l’hora de tractar temes més o menys sensibles, per la falta d’escolta activa i d’empatia, pels prejudicis i suposicions que cadascú té i fa sobre l’altre o sobre el que ens explica. No obstant això, una de les barreres cabdals és la incongruència entre el que es diu (comunicació verbal) i com es transmet (comunicació no verbal emprat).

De fet, alguna de les mesures adoptades en el marc de la pandèmia viscuda mundialment arran del coronavirus SARS-COV-2 no ha fet més que incrementar els obstacles en les comunicacions interpersonals, com ara la incorporació de la mascareta que si bé, sense dubte, ha demostrat tenir un rol imprescindible com a mesura de protecció de la nostra salut, no es pot obviar que té un gran impacte com a barrera en la comunicació interpersonal.

En aquest sentit, i seguint el psicòleg Albert Mehrabian en una conversa entre dues persones, el receptor rep un 7% del que es diu en paraules (comunicació verbal) i un 93% del que es comunica de manera no verbal, és a dir, a través de la tonalitat i del volum empleats (38%) així com dels gestos, de la posició corporal, de la mirada, o de la respiració (55%).

Tornant a l’ús de la mascareta, d’ençà que la duem, quantes vegades hem hagut de demanar que se’ns repeteixi el que se’ns acaba de dir? Quantes vegades no hem sabut identificar si el que l’altra persona ens deia era una broma, quelcom seriós o una ironia? O més curiós encara, quantes vegades no hem reconegut algú per portar la mascareta? Situacions que a posteriori semblen gracioses, però que a la vegada són font de molts dels nostres conflictes i tensions diàries.

I és que la mascareta cobreix gran part dels trets facials que ens caracteritzen com són el nas, el mentó, el pòmuls, i els llavis, però també els gestos concrets i particulars que, per una banda, ens identifiquen els uns dels altres i que, per una altra banda, ens permeten comunicar amb els altres de manera no verbal per emfatitzar les paraules pronunciades.

Abans de la present pandèmia no era estrany saludar-nos amb un somriure en lloc de dir “bon dia”. Amb la mascareta, és impossible. Igualment, si passem al costat d’algú i no sentim que ens saluda perquè aquell no ha parlat prou fort, i a altres pel que sigui, no aconseguim creuar mirades, el més probable és que ens sentim ignorats, tristos, invisibles i tenir tot de pensaments negatius, prejudicials i començarem a fer suposició envers l’altra persona.

Per aquest motiu, recordem que la mirada, els moviments de les celles, el to i el volum amb què parlem, la mobilitat corporal, tenen una importància vital a l’hora de comunicar-nos. Per tant, no oblidem la regla Mehrabian i aprofitem mentre duri l’obligació de tenir que portar la mascareta -en els termes legalment fixats- per practicar i millorar la nostra comunicació no verbal. Així a poc a poc, amb persistència i tenacitat, aconseguirem comunicar-nos entre tots d’una manera més fluida i satisfactòria, reduint notòriament els malentesos i les tensions que regeixen el nostre dia a dia.