'Valorable catalán'

Ahir corria per les xarxes la captura de pantalla d’una oferta de feina a Andorra la Vella. Sí, hi ha molts problemes de personal, l’hostaleria pateix un dèficit endèmic i la plaga no hi ha ajudat gens. Recepcionista d’hotel, amb responsabilitat sobre checks-in i checks-out, gestió de reserves, queixes i atenció al client. El sou, no ens enganyem, no és cap cosa especialment llaminera. I això que demanen idiomes, cosa perfectament comprensible per al lloc de treball que es vol cobrir. Castellà, nivell alt. Bé. Anglès i francès, nivell mitjà-alt. Natural. I el català? Ei, què fem amb el català, nois? No res. No demanen nivell. Ni alt ni mitjà ni baix. Ho ventilen, això sí, amb un displicent “valorable catalán”, que en realitat no deu voler dir res. El pitjor del cas és que no és cap sorpresa ni cap revelació. És més, tothom ho sap, tothom ho té (més o menys) assumit, no suposa cap problema ni als empresaris ni als polítics. Ho anem fent passar coll avall, malgrat els marrameus habituals, que els entren per una orella i els surten per l’altra. Però veure-ho en negre sobre blanc, sense sobreentesos, fa mal. Fins aquí hem arribat. Mentre que s’exigeix un nivell alt de castellà, el català, la llengua pròpia del país i la llengua de molts dels clients potencials de l’hotel es ventila amb aquest valorable catalán. Els cosmopolites monolingües fan voleiar, sempre que es treu el tema, el mantra enfadós que aquí no hi ha cap problema perquè “a Andorra som trilingües”. Sí, sí, ja ho veiem. Anem bé, cirerer.