Un any de Piqué

Tot l’esport del país s’ha vist eclipsat aquest 2019 per l’FC Andorra. El club ha superat totes les expectatives possibles començant l’any a mitja taula del grup 1 de Primera Catalana, i acabant-lo en posicions de promoció d’ascens de la Segona Divisió B. Els principals responsables d’aquest gran èxit sense precedents són de sobres coneguts per tothom: Kosmos i Gerard Piqué. El diumenge va fer tot just un any de l’assemblea de l’entitat en què es va aprovar la venda del club i es va donar el tret de sortida, de manera oficial, a una nova etapa plena d’ambició i promeses. Aquest nou projecte, però, es va començar a gestar molt abans del 29 de desembre del 2018. Fins i tot, abans del 12 de desembre, quan el Diari d’Andorra va avançar les intencions del central de l’FC Barcelona en una notícia que va tenir ressò a tot arreu. El president de l’associació de l'FC Andorra, Albert Ferré, explica que els primers contactes per vendre el club es van fer al voltant del setembre i l’octubre del 2017. “Es buscava un tipus d'inversors o d'empresa que donés una continuïtat a tots els anys d'història a l'FC Andorra. Hi havia hagut altres opcions i es van anar descartant totes mica en mica perquè no ens oferien la seguretat que ens donava aquesta empresa”, destaca Ferré, que puntualitza que “els contactes sempre es van fer amb gent d'Andorra. Després va sortir Kosmos, però els primers van ser a través de gent del país”. Des d’aquells primers contactes fins que tot es va lligar van passar uns mesos i cap a l’octubre del 2018 es va deixar pràcticament tancat l’acord amb totes les parts. Va ser aleshores quan Gerard Piqué va buscar gent per treballar en el nou projecte. Un d’ells era el seu amic Jaume Nogués, exporter de diversos equips com el Balaguer, Tàrrega o Manresa, entre altres, i actual director esportiu de l’entitat tricolor. “Em va trucar el Gerard a l'octubre i em va comentar el projecte. Aleshores em va presentar la gent de Kosmos, l'Higini (Cierco), Xesco (Destrée) i ens vam posar a treballar en silenci”, descriu Nogués, que va començar a anar als partits de l’equip per analitzar la plantilla. “El primer que vaig veure va ser al camp de la Muntanyesa que es va perdre 4 a 0. Després vaig començar a pujar a Andorra en silenci, ningú em coneixia, estava treballant ja perquè quan entrés de veritat sabés on anava”, recorda. Amb l’arribada de Nogués també es va començar a treballar amb nous fitxatges que permetessin pensar a pujar de categoria el mateix any, tot i tenir-ho coll amunt. La primera incorporació que es va fer oficial va ser la de Ferran Tacón, que provenia de l’Horta de Tercera Divisió. Va ser el 30 de novembre i només una setmana més tard va arribar el segon fitxatge, Rubén Bover, que a diferència de Tacón, continua a l’equip i ho fa amb un paper molt destacat. En aquell moment, el mallorquí no tenia club ja que havia deixat el Barnet de la cinquena divisió anglesa l’estiu anterior. La seva experiència, però deixava clar que l’aposta per pujar era de debò ja que havia estat entre altres a l’MLS amb el New York Red Bull, compartint vestidor amb Thierry Henry i Raúl González. “Va ser tot una mica ràpid. Jo estava esperant un club a Mallorca i em va trucar el meu representant que, a través de Cesc Fàbregas, m'explicava aquest projecte. Em van dir que era Primera Catalana i jo al prinicipi no m'hi veia perquè venia del futbol professional”, explica Bover, que després va parlar amb Piqué i Fàbregas, a més de Nogués, Cierco i Destrée, i es va decidir per venir. “Em van explicar tot el que volien fer i vaig signar un contracte de sis mesos en el qual podia marxar quan volia. Per la manera com em van tractar, als dos mesos ja vaig signar un altre contracte perquè estava molt a gust i sentia el mateix que quan era professional”, exposa el migcampista. Menys d’una setmana després de l’arribada de Bover, el Diari va publicar l’article de la compra de Piqué i les arribades de Gabri García i Albert Jorquera a la banqueta. Aquesta notícia, malgrat que hi havia rumors, va agafar per sorpresa molta gent, fins i tot persones de la plantilla. El capità, Ludo Clemente, explica que “va ser de sorpresa. Sí que hi havia rumors però no hi havia la informació. Ens va sobtar però sabíem que era una notícia molt important per al futbol nacional. Feia anys que esperàvem alguna cosa així i per fi va venir”.

Un èxit rotund

A finals del mes de desembre es va celebrar una de les assembles més importants del club per avalar la seva venda i amb l’aprovació del 99% dels socis, va arrencar un projecte que ja va veure els seus fruits des de pràcticament l’inici. L’equip va caure en el partit del 5 de gener al camp de l’Almacelles per 3 a 2, però des d’aleshores no en va perdre cap més dels 21 que va disputar fins a final de temporada, cinc dels quals es van resoldre amb empat. La resta van ser tot victòries, les quals van permetre assegurar-se l’ascens a Tercera Divisió i remuntar 14 punts que perdien respecte al lideratge en ple mes de novembre. El mateix estiu que es va pujar a Tercera, va sorgir l’oportunitat de comprar la plaça del Reus de Segona Divisió B, una operació que el club va veure amb bons ulls. Això sí, es va haver de pagar gairebé mig milió d’euros per poder optar a aquesta plaça. I és aquí on rau una de les claus del gran èxit: els diners. “Un dels canvis principals és que ara hi ha calers. Ha estat un pas endavant i es veu. Han portat jugadors, les instal·lacions estan canviant, es nota que es un projecte molt fort”, exposa Ludo. Aquesta inversió forta de capital, però, no és l’única raó per la qual s’ha pogut créixer fins a assolir nivells extraordinaris. Per a Nogués, una de les claus de l’èxit és “aconseguir fer una família. L'any passat es forma una família de tot el que es fa, tots anem a l’una i tothom hi creu. Això i el bona treball”. Tant l’aspecte econòmic com el de ser una família i creure-hi que destaquen tant Ludo com Nogués estan relacionats directament amb l’arribada de Piqué. “És el guia i el líder del projecte. Tenir-lo a ell ajuda en tot. El seu gran què és la seva ambició, ho té clar i fa tirar-ho tot endavant”, comenta el director esportiu del club. Unes declaracions que desprenen també els jugadors, que reben visites constants del propietari de Kosmos i els mostra el seu suport. “Quan veus aquesta seriositat, que algú com ell vingui i ens ho expliqui tot, la gent que hi ha al darrere i com fan les coses, tot això atreu molt”, assegura Bover sobre la raó per la qual tots els jugadors que venen a jugar a l’Andorra creuen en el projecte.

Un projecte de país

La il·lusió que desprèn aquest FC Andorra dins del vestidor també es pot veure fora, a les graderies i a la resta del Principat en general. Tot i que potser hi havia algun sector del país que no ho acabava de veure amb bons ulls, amb el pas del temps i amb els grans resultats assolits la gent s’ha anat bolcant més amb el projecte. “Està sent un estímul. El país ho ha de veure com una cosa molt positiva per fer créixer l'esport aquí. Ho estan veient i s'estan bolcant amb nosaltres”, indica Nogués. Una idea que remarca Ferré, que comenta que “pel país és un projecte ambiciós amb un llarg recorregut. Per al futbol serà beneficiós, tot i que no serà d'avui per demà, sinó a llarg termini”. Un dels aspectes que la gent d’Andorra més es mirarà amb lupa és la presència d’andorrans a la plantilla. Amb l’equip a Segona B, la xifra de jugadors del país ja ha baixat, i només Ludo, Joan Cervós i també Ricard Fernández Cucu han tingut minuts aquesta temporada. El capità de l’equip, però, creu que això pot animar la base a aspirar a més. “Arribar al primer equip és més difícil, però és un objectiu de tothom. Tota la canalla que comença a jugar a futbol ha de tenir aquest objectiu perquè és una cosa increïble”, assegura Ludo. Aquesta fita, però, s’anirà complicant més a mesura que l’equip, tal i com promet, vagi pujant de categoria. Una situació que amb les intencions del club es podria donar més aviat que tard, i malgrat que no és objectiu imperatiu fer-ho aquesta mateixa temporada, vist el bon rendiment en la primera volta i que l’equip es troba en posicions de promoció, l’ambició de lluitar-hi des del primer any hi és. “Hem competit en tots els partits, nosaltres sí que hi creiem. S'està veient com juguem, seguim invictes a la lliga a casa i confiem els uns en els altres. Jo crec que serem allà i hem de ser-hi per l'equip que tenim”, assegura Bover. Amb tot, l’ambició de lluitar per pujar a Segona A no fa que es deixi de tocar de peus a terra ja que una gran temporada no dona l’ascens. I és que dels 80 equips que disputen la Segona B, només n’acaben pujant quatre. El director esportiu assenyala que “és un tema d'estadística i sempre serà difícil. És cert que estem allà dalt i no és fruit de la casualitat”. Si no és aquest any, l’FC Andorra ho seguirà intentant fins que aconsegueixi pujar, no només a Segona, sinó també a Primera. El mateix Piqué va dir que volia sentir l’himne de la Champions a Andorra en un futur a llarg termini l’abril passat. “És un somni, i això ens ho hem de marcar en el sentit que hem de ser ambiciosos”, conclou Nogués.