Els mapes d'allaus
Les allaus són un dels riscos naturals més presents al nostre país. Des de l’antigor es coneix que durant l’hivern algunes allaus arribaven als fons de vall i tallaven camins, destruïen bordes i fins i tot s’havien registrat víctimes humanes: “Vuy al set de abril de l’any 1718, son passats d’esta vida a l’altra Mateu Faure y Miquel Font, del lloch de Soldeu (...) Estos moriren de mort repentina de un glevàs de neu a par d’allà del port, més eugues, al Sol del lloch, i 30 caps de bestiar gros, 23 mules i 7 d’altre bestiar (Arxiu Nacional d’Andorra, Arxiu de la parròquia de Canillo, Llibre registre de defuncions 1671-1761).” L’any 1892 també es documentaren dos morts per allaus a la Portelleta d’Andorra. La toponímia andorrana també fa referència a les allaus, com en el cas del bosc de les Allaus, a Encamp, el solà de l’Allau, a Llorts, el planell de l’Allau, a Canillo, o la roca de les Allaus, al Serrat, entre d’altres. Podem veure doncs com aquest fenomen ha estat present en la nostra societat des de sempre.
Antigament, quan se sabia que un indret estava afectat per allaus o per qualsevol altre risc l’estratègia era molt clara: allà no s’hi construïa. Actualment, però, el creixement de la població ha fet que algunes d’aquestes zones d’arribada de grans allaus estiguin edificades o hi passin carreteres.
I com ho fem per gestionar aquest risc? Una de les eines bàsiques que tenim a l’abast per gestionar el risc d’allaus són els mapes. De mapes d’allaus n’hi ha principalment de dos tipus: els mapes d’inventari, anomenats també cadastre, i els mapes de perillositat. Els mapes d’inventari compilen fenòmens ocorreguts i es fan a partir d’enquestes a testimonis i de fotointerpretació i reconeixement de zones d’allaus per part d’experts; són documents informatius. Els mapes de perillositat, per contra, es construeixen a partir dels mapes d’inventari i de models que ens indiquen la freqüència i la intensitat (pressió d’impacte) de l’allau en cada punt; aquests mapes serveixen per aplicar regulacions i restriccions de l’ús del sòl, així com mesures de mitigació del risc (per exemple, construcció d’obres de defensa).
A Andorra existeixen tots dos tipus de mapa, que són públics i es poden consultar a www.ideandorra.ad/geoportal