Com s'adapten les coníferes a l'hivern?

AAndorra l’hivern és un desafiament per a la vegetació. Algunes plantes com les coníferes han desenvolupat estratègies per afrontar-lo i estan adaptades per suportar-lo.

Tot comença a la tardor, quan els arbres es preparen per a la latència hivernal. La latència s’activa quan les temperatures baixen per sota d’un llindar (que depèn de l’espècie, entre altres coses). Això permet evitar que els brots tendres creixin a l’hivern i que se’n congelin els fràgils teixits joves. El metabolisme s’alenteix i permet conservar l’energia als arbres, per mantenir-se vius durant la temporada de fred.

Quan arriba l’hivern, les coníferes tenen varis mecanismes per protegir-se de les gelades i la neu. L’escorça dels arbres és la primera línia de defensa: contra malalties, insectes i també protegeix contra les temperatures extremes mitjançant els nombrosos alvèols que conté i que serveixen d’aïllament. Les coníferes conserven les fulles a l’hivern per un motiu d’economia d’energia i no haver de renovar-les cada any. Són fulles preparades: una cutícula gruixuda de cera a la part exterior actua com a protecció contra el fred i limita la pèrdua d’aigua evitant que l’arbre s’assequi. A més a més, tan aviat com la temperatura baixa de 5 graus sintetitzen enzims que transformaran el midó (grans molècules de sucre produïdes per fotosíntesi i emmagatzemades durant l’estiu a l’escorça i a la fusta) en sucres més petits i solubles, amb un alt poder anticongelant. Finalment, la forma cònica dels arbres és una altra adaptació: permet que la neu rellisqui de les branques i que la seva acumulació no en provoqui el trencament. En cas que aquesta neu no caigui, les branques són prou elàstiques i es dobleguen, ajudant a la descàrrega de la neu. L’estretor de les fulles també evita l’acumulació de massa neu.

Però això no és tot, a l’hivern, els arbres també compten els dies! Pot semblar paradoxal però han d’estar exposats al fred durant cert nombre de dies per poder revifar-se, esperant una quantitat de fred suficient i que les temperatures pugin per tornar a brotar i florir. Malauradament l’augment de temperatures a causa del canvi climàtic els modifica el rellotge intern i es creu que hi haurà desajustos. Projectes com Phénoclim s’ocupen de monitorar-ho.