El ratpenat ha estat protagonista de diverses llegendes negres i actualment carrega amb un nou rumor: ser la causa del SARS-CoV-2. Tot i que la creença dels vampirs és del tot infundada, la segona té una part de realitat, és cert que els ratpenats són portadors de nombrosos virus. En defensa seva cal dir que són una peça clau de molts ecosistemes, algunes espècies s’alimenten d’insectes, com els mosquits, transmissors de malalties com la malària o el Zika (que causen milers de morts anuals).
La crisi sanitària ha desviat la mirada cap als pobres ratpenats i fins i tot s’ha proposat que s’exterminin. Una gran estupidesa, perquè la solució de les pandèmies no és reduir la biodiversitat, sinó mantenir-la.
Les infeccions víriques procedents d’animals (zoonosi) es produeixen per diversos motius, relacionats amb les condicions que posen en contacte les persones amb animals portadors de virus (reservori) amb el potencial d’infectar-nos:
·La desforestació, les guerres, la fam... porten les persones a ocupar espais verges (selves, boscos...). Així s’han propagat els hantavirus, responsables d’algunes febres hemorràgiques, de les quals rosegadors silvestres en són el reservori.
·El consum de carn d’animals salvatges (o la seva manipulació). Per exemple, el consum de simis va ser l’origen de la infecció de la sida o d’alguns dels brots d’Ebola.
·La destrucció de predadors crea un desequilibri i altres animals poden prosperar. Els rosegadors o els cèrvids porten bacteris com els causants de la malaltia de Lyme, de transmissió per paparres i cada cop més estesa a Europa.
·El tràfic d’espècies exòtiques: és el cas de la verola del simi, originària de l’Àfrica i que ha passat de simis importats d’Àfrica a gossets de les praderies dels EUA. La malaltia podria tornar-se fatalment epidèmica i per aquest motiu està sota vigilància de l’OMS.
·L’economia globalitzada: els grans contactes entre persones i la facilitat de desplaçaments facilita la transmissió de les malalties epidèmiques, com hem vist amb la Covid.
·Espècies invasores, com el cas del mosquit tigre, que és vector de 20 malalties (dengue, Zika o febre groga). La seva arribada a nous països augmenta l’àrea d’afectació.
·Canvi global: pertorba els ecosistemes, fa que algunes espècies desapareguin i potencia que d’altres augmentin el seu nombre o es desplacin. Molts animals vectors de malalties (mosquits, paparres, etc.) són animals que tenen tendència a prosperar en ambients més càlids i un augment de temperatura implicarà que estaran actius més part de l’any i en nous territoris.
Com a comentari final, puntualitzem que els animals vectors no són la principal causa de les malalties, sinó el mal ús que es fa del medi ambient. Com hem vist, hi ha molts factors que propicien les pandèmies. El manteniment de la biodiversitat i el respecte de les xarxes de la natura mantenen més a ratlla les pandèmies que la desaparició de les espècies i els seus hàbitats. Aquesta ha de ser una de les lliçons que aprenguem d’aquesta crisi.
*Manel Niell
Clara Pladevall
Cenma-IEA