De la medicina natural a la biotecnologia (II)

Vam acabar l’article de la setmana passada parlant de la resistència de moltes malalties a la medicina tradicional i de les potencialitats de la recerca a la natura per obtenir nous medicaments. Alguns bacteris, com els responsables de la tuberculosi, s’estan fent resistents als antibiòtics i cal urgentment trobar-ne de nous per combatre aquestes malalties així com altres en què els remeis són encara desconeguts o insuficients. La biodiversitat és molt més àmplia del que creiem i moltes espècies encara no han estat descrites ni caracteritzades, sobretot quan parlem de microorganismes. Per exemple, de bacteris encara en quedenmolts per descobrir. I moltes espècies de diferents grups (fongs, plantes, bacteris...) tenen un gran potencial per produir molècules de les quals ens podríem beneficiar.

Els organismes produeixen una gran varietat de molècules amb funcions diferents: repel·lir o matar predadors, preses o espècies amb els quals tenen competència, atreure espècies mutualistes, etcètera. El problema d’aquestes molècules és que fins ara només teníem la capacitat d’aïllar-les en condicions de laboratori, però no se sap prou bé com les espècies reaccionen a la natura, on tenen lloc un gran nombre d’interaccions i, per tant, els organismes es troben amb la necessitat de produir més molècules que en un cultiu de laboratori. Recentment, gràcies a les noves tècniques genètiques, s’estan descobrint nombroses espècies i noves molècules, el procés s’anomena metabarcoding i metagenòmica. Amb la primera es pot analitzar l’ADN d’una mostra (per exemple de terra) i identificar les espècies que hi ha comparant fragments de l’ADN obtingut amb llibreries de referència on ja hi ha moltes espècies ja seqüenciades. Amb la metagenòmica es poden analitzar mostres i trobar-hi gens que codifiquin per a determinades substàncies, com poden ser nous antibiòtics, etc.

Gràcies a la biodiversitat també s’han descobert noves tècniques que ens permetran lluitar contra les malalties. Per exemple, les malalties de base genètica que donen poques esperances o una mala qualitat de vida als seus portadors. Una tècnica recent, la tecnologia CRISPR/Cas9, que va proporcionar el Nobel de medicina a les científiques Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna, s’ha demostrat de gran utilitat en el tractament de les malalties minoritàries. Aquesta és una tecnologia d’edició genètica que permet tallar i reparar gens defectuosos aprofitant molècules descobertes en microorganismes. Aquesta darrera tècnica, que es basa en la biodiversitat microscòpica, és un exemple de com és d’important observar la biodiversitat que ens envolta, la coneguda i la desconeguda, i per què l’amenaça del canvi global (amb una extinció massiva d’organismes) és també un problema de la medicina del futur.

*MANEL NIELL

Investigador del Cenma