El mussol pirinenc és una espècie que havia passat molts anys desapercebuda al Pirineu
Elmussol pirinenc (Aegolius funereus) és una espècie que havia passat molts anys desapercebuda al Pirineu. No va ser fins a la dècada dels seixanta que es va trobar al vessant nord, i l’any 1989 a Andorra. Es tracta d’una espècie d’origen boreal i molt ben adaptada al fred i a l’hivern de les muntanyes. El Pirineu marca el límit de l’àrea de distribució cap al sud d’aquest petit mussol. La presència del mussol pirinenc està condicionada per la maduresa del bosc i per això és un bioindicador de la seva conservació.
Per nidificar, sol aprofitar les cavitats naturals dels arbres o nius vells de picot negre (Dryocopus martius), però es un animal difícil d’observar perquè és actiu de nit, quan caça els petits mamífers (ratolins, talpons, musaranyes...) de què s’alimenta. És una espècie que és més fàcil de sentir que de veure, ja que a l’època del zel els cants dels mascles poden ser percebuts fins a tres quilòmetres de distància. Tot i la recent descoberta de l’espècie al Principat, va ser a mesura que es van realitzar campanyes específiques durant els anys noranta que es va poder tenir una idea més exacta de la seva àrea de distribució i del nombre d’individus presents.
Actualment, l’àrea de Medi Natural, Biodiversitat i Paisatge del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat realitza un seguiment als territoris de reproducció coneguts mitjançant bioacústica. Els resultats d’aquest seguiment permeten analitzar els territoris ocupats durant el període de reproducció, descobrir-ne de nous. També s’està realitzant un treball d’identificació automàtica dels sons del mussol pirinenc, ja que s’ha vist que canta en horaris que no corresponen sempre als que tradicionalment es monitoraven. A poc a poc, el mussol pirinenc s’està convertint en una espècie emblemàtica de la fauna del Principat, però per la seva raresa i sensibilitat ambiental és una espècie amenaçada i protegida i cal evitar treballs forestals o molestar-la intencionadament a les zones de nidificació i durant el període de reproducció, que és entre els mesos de març i maig a Andorra. Si observeu un mussol pirinenc, no oblideu d’introduir l’observació a la plataforma www.ornitho.ad i així els científics podran millorar-ne la conservació.
*BENJAMIN KOMAC
Cenma-IEA
*JORDI SOLÀ DE LA TORRE
Àrea de Medi Natural, Biodiversitat i Paisatge Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat