Les estacions meteorològiques d'Andorra

Segurament, anant d’excursió per la muntanya, us haureu trobat alguna antena o pilona amb aparells i una caixa blanca penjada i us haureu preguntat per què serveix i de qui són aquells aparells posats al mig de la muntanya. Andorra disposa d’un total de 32 estacions meteorològiques amb diferents característiques segons la seva situació i que poden mesurar de forma independent i contínua l’estat de l’atmosfera i de la neu. En aquest sentit, hi ha estacions que només funcionen a l’hivern quan les estacions d’esquí estan obertes, hi ha estacions d’alta muntanya que són més robustes per suportar les condicions adverses, estacions per gestionar el recurs hídric i mesurar el gruix de neu en l’alta muntanya.

Les principals funcions són el seguiment del clima, la nivologia de muntanya, la predicció meteorològica i l’avaluació del risc d’allaus.

Avui volem destacar les tres estacions històriques del país, Central (Encamp), Engolasters i Ransol, que es van instal·lar el 1934 per FHASA (actualment FEDA). Aquestes estacions manuals recollien dades de temperatura, pluviometria i gruix de neu. Diàriament, l’observador s’apropava fins a l’estació a recollir les dades a les vuit del matí. Les dades originals es troben en els arxius de FEDA en fulls d’explotació amb altres dades de cabals, producció i subministraments d’energia. A partir de l’any 2002 les estacions van passar a ser automàtiques i amb una freqüència de dades minutal. També es va aprofitar per instal·lar més sensors i recollir altres variables com el vent, la humitat, la pressió atmosfèrica i la radiació i poder entrar les estacions en els estàndards marcats per l’Organització Mundial Meteorològica (OMM).

Les estacions de FEDA s’utilitzen, a més de la previsió del temps, per a estudis climatològics tant a Andorra com a tot el Pirineu. La seva importància rau en l’altitud i en la continuïtat ja que les estacions d’Engolasters i Ransol es troben a més de 1.600 metres. Tot i les adversitats meteorològiques que es pogués trobar l’observador en aquells temps, la sèrie de dades és contínua per les variables de temperatura i precipitació. Per tant, són sèries de gran valor per detectar el senyal climàtic i, per tant, s’ha d’assegurar la seva continuïtat amb la millor qualitat possible. Des del Servei Meteorològic Nacional en són conscients i estan treballant conjuntament amb FEDA per poder presentar-les a l’OMM i ser reconegudes com a estacions centenàries.

Si volem respondre a preguntes com, per exemple, si ha canviat el clima en els últims temps o si neva menys que fa cinquanta anys, haurem de seguir mantenint i cuidant la xarxa d’estacions històrica i assegurar la continuïtat de tota la xarxa per a estudis de canvi climàtic i per millorar les projeccions d’escenaris de futur.

*Anna Albalat Solé

Investigadora del Cenma-IEA