Ecologia i conservació d'espècies amb drons
Utilitzats de manera intel·ligent, aquests aparells poden resultar útils als científics i als responsables de la conservació de la natura
Els aparells són una bona eina si s'usen amb rigor
Quan sentim a parlar de drons, sovint ens ve al cap la imatge d’aparells militars o de joguines que serveixen per fer imatges i vídeos macos en alguns entorns bonics. Els drons alimenten regularment temors d’espionatge: a ningú li agrada que l’observin, inclosos els animals. Un estudi sobre els ossos als Estats Units d’Amèrica va posar en relleu que la presència i el soroll d’avions no tripulats és un factor d’estrès ja que a causa de la seva maniobrabilitat i la seva capacitat per volar a molt baixa altitud, els drons poden apropar-se molt a la vida salvatge. Tot i així, utilitzats de manera intel·ligent, aquests aparells poden resultar útils als científics i als responsables de la conservació de la natura. A Alemanya, a la regió de Baviera, s’utilitzen els drons per detectar les cries de cabirols i cérvols en prats. Les femelles sovint les amaguen en herbes altes a la vora dels boscos per protegir-les dels depredadors, fent-les invisibles als agricultors que dallen els camps. Utilitzar drons amb càmeres tèrmiques permet detectar les cries i salvar-les de les màquines segadores (es va calcular que en morien més de 100.000 per aquesta raó a tot Alemanya). A la reserva natural de Magadansky, a Rússia, fan servir drons per fer el seguiment dels nius d’àguila en zones remotes de Sibèria. L’ús dels drons multirotors ha reduït significativament les molèsties causades a l’hora d’observar nius: el temps necessari per a l’observació s’ha reduït de 40-60 minuts (escalant arbres) a 3-4 minuts amb dron. A Kenya els parcs nacionals utilitzen els drons per combatre la caça furtiva d’elefants i rinoceronts. Els avions no tripulats utilitzen freqüències de ràdio per controlar els moviments dels animals en zones considerades massa perilloses per al vol en avió i s’ha demostrat que així es pot reduir la caça furtiva en un 96% a les principals àrees protegides del país.
Aquí, a Andorra, els drons es fan servir sobretot per a temes relacionats amb riscos naturals (on s’utilitzen per avaluar i controlar els danys) però també poden ajudar a determinar el gruix de neu a les pistes d’esquí o a cartografiar la vegetació. La cartografia d’hàbitats és una eina essencial per controlar i gestionar els ecosistemes naturals, ja que els hàbitats incorporen tant les condicions ambientals com la biodiversitat associada. Aquesta cartografia és important a l’hora de detectar de manera més precoç espècies invasores o la degradació del sòl, entre d’altres. No cal perdre de vista que encara que el dron sigui una molt bona eina, és imprescindible utilitzar-lo amb rigor i intel·ligència, i sempre tenint en compte quin pot ser el seu impacte sobre les espècies en el moment de planificar un estudi de camp.
*BENJAMIN KOMAC
Investigador de l’eix muntanya Andorra Recerca + Innovació