Mites i realitats dels incendis forestals (II)
Si un incendi és molt virulent és impossible d’aturar
Tallafocs superat per les xàldigues d'un incendi de capçades a la província de Bizerte (Tunísia).
Continuem amb la sèrie de tres articles que durant aquestes setmanes dediquem als incendis forestals. En aquesta ocasió ens centrarem en els mitjans d’extinció.
1. La paradoxa de l’extinció: més mitjans, menys incendis?
La capacitat d’extinció és la possibilitat real de combatre l’incendi amb garanties i seguretat amb els mitjans tècnics i humans del cos d’extinció. En general, els recursos d’extinció són molt eficients i eficaços extingint incendis de baixa i mitjana intensitat. Ara bé, en comptades ocasions, quan les condicions meteorològiques són extremes, es generen incendis de grans dimensions i comportaments molt virulents, essent impossible aturar-los fins que la seva intensitat no s’afebleixi. En aquesta situació parlem que l’incendi està fora de capacitat d’extinció.
A Catalunya, per exemple, els focs de més de 500 hectàrees, tot i representar menys de l’1% dels incendis, suposen més del 70% de la superfície cremada. Per afrontar aquesta paradoxa actualment s’està experimentant un canvi de paradigma, centrant els esforços en la gestió del paisatge i del combustible forestal, entès aquest com el problema estructural dels incendis forestals en el context mediterrani i pirinenc.
2. Una bona xarxa de tallafocs per evitar que l’incendi propagui.
Els tallafocs es van concebre originalment com una infraestructura lineal desproveïda de vegetació que actua com una discontinuïtat física del bosc per contenir un possible incendi i evitar la seva propagació. Ara bé, els processos de pèrdua i abandonament d’activitats agrosilvopastorals com el pasturatge del sotabosc, l’extracció de fustes i llenyes o la pèrdua del paisatge en mosaic amb camps de conreu entre els terrenys forestals, afavoreix el creixement dels boscos i l’acumulació de biomassa forestal al bosc. Aquesta biomassa acumulada, sense cap mena de gestió que n’estructuri una distribució adient per a la prevenció dels incendis, en les condicions de sequera, actua com a combustible i permet l’aparició d’incendis molt virulents, on el foc es propaga tant per la superfície, com pel matollar i les capçades dels arbres.
Amb comportaments de foc d’alta intensitat es generen les xàldigues; trossos de vegetació incandescent que es mouen amb els corrents tèrmics i el fum del mateix incendi, que poden desplaçar-se centenars de metres, ocasionant nous focus davant del front principal. En aquestes condicions, els tallafocs queden desvirtuats i inoperatius.
*MARC FONT
Investigador de l’Andorra Recerca + Innovació