Què respirem quan respirem?
La quantitat de CO2 que trobem en un espai ens aporta informació sobre el possible nivell de risc d’infeccions
La bona ventilació dels espais és clau per a la salut
Encetem un nou curs escolar i una cosa que ens preocupa és que els infants puguin desenvolupar les seves activitats habituals amb la màxima seguretat. La Covid-19 ha impactat en la nostra vida i ens ha portat canvis profunds en la forma d’actuar en els espais compartits amb d’altres persones. Per això hem anat incorporant mesures que, d’una manera o una altra, han seguit el principi de prudència amb la voluntat final de protegir la nostra població.
Fruit de la recerca científica sabem de la capacitat del SARS-CoV-2 de propagar-se per l’aire a través de micropartícules que surten de les nostres vies respiratòries en forma d’aerosols. Aquestes romanen a l’aire durant cert període de temps i poden ser inspirades per altres persones del nostre voltant.
A banda del context de pandèmia, una correcta ventilació dels espais és indispensable per dur a terme les nostres activitats diàries de forma saludable. L’Organització Mundial de la Salut recomana uns llindars de CO2 en condicions normals d’un màxim de 1.000 ppm (partícules per milió), i en condicions de pandèmia de 800 ppm. La quantitat de CO2 que trobem en un espai ens aporta informació sobre el possible nivell de risc d’infeccions causades per patògens amb aquest tipus de propagació.
Com podem mantenir uns nivells saludables de CO2 de forma constant? En primer lloc cal prendre consciència de la necessitat de promoure de forma activa la ventilació als espais de treball, aules, habitatges, etc. Definir un bon protocol de ventilació no és evident i dependrà de la quantitat de persones i del temps que hi romanen, i de si l’activitat que hi duen a terme és dinàmica o bé pausada i en silenci. També dependrà dels metres quadrats de l’espai, si hi ha punts de ventilació mecànica o natural, l’orientació, el soroll extern o la temperatura ambiental i interna.
Tot plegat és el que facilitarà que es pugui ventilar de forma contínua o que, pel contrari, es generin pics de concentració de CO2 poc desitjables.
Els sensors de CO2 són, per això, una eina clau a l’hora de seguir en temps real els llindars i trobar l’equilibri entre una ventilació adient, el confort dels usuaris de l’espai en qüestió i la despesa energètica, evitant la propagació de patògens. Ens trobem davant d’un repte que demana la col·laboració de tothom.