Bolets tòxics de tardor (I)
Ara estem en època de bolets. Aquesta activitat pot convertir-se en un malson si es confon un bolet tòxic amb un de comestible
Ara estem en època de bolets. Aquesta activitat pot convertir-se en un malson si es confon un bolet tòxic amb un de comestible. En aquest article parlem de la síndrome hepatotòxica (molt greu).
Durant les primeres 24 hores provoca forts vòmits i diarrees. Després hi ha una fase en la qual sembla que hi ha una millora. Posteriorment torna un empitjorament general i un desenvolupament d’icterícia i hepatitis. En aquesta darrera fase les toxines han viatjat al fetge i l’estan destruint. Les conseqüències depenen del dany ocasionat al fetge, en alguns casos, l’única solució és el trasplantament.
Els bolets que causen aquest tipus d’intoxicació a Andorra són:
Farinera borda o amanita fal·loide (‘Amanita phalloides’). Bolet relativament gran, amb un barret de color verd olivaci o més esgrogueït, i peu blanc. Té un anell blanc i una volva blanca a la base del peu. Quan es comença a desenvolupar té forma d’ou, per això no és aconsellable menjar bolets amb aquesta forma. Creix a les rouredes o alzinars, per exemple en zones de Sant Julià o els Cortals de Sispony. Hi ha espècies similars però de moment no han estat trobades a Andorra. Es podria confondre amb la llora verda (sense anell ni volva) o amb el xampinyó silvestre (sense volva i amb làmines rosades o més fosques).
‘Galerina marginata’. Bolet petit, amb un barret de color marró-mel i el peu marró fosc amb flocs blanquinosos, té un anell groguenc poc aparent quan el bolet envelleix. Surt sobre restes de fusta. Molt comú en tot el país. No es confon amb altres bolets comestibles, però el fet que perdi l’anell i que de vegades creixi en fusta enterrada o en clarianes de boscos pot fer que sigui confós amb les carreretes (Marasmius oreades). Aquestes darreres es diferencien pel seu peu blanquinós i elàstic.
Palometes (‘Lepiota spp.’). Bolets de dimensions mitjanes. Tenen un color de fons blanquinós amb escames marrons i el peu blanc o marró cobert de flocs o amb un anell senzill. No són molt abundants, creixen en boscos de planifolis o coníferes i en prats. Es podria confondre amb el fredolic, però aquest darrer té un barret de color grisenc fosc, amb làmines de color gris i el peu blanc sense flocs. Tot i que no siguin molt similars, els fredolics tenen tendència a trencar-se fàcilment i a créixer en grans grups, i si no ens hi fixem bé en aplegar-los podem confondre’ns. També poden generar confusió amb els apagallums, però aquests són molt més grans, i el seu anell és gran i mòbil i tenen un dibuix en zig-zag al peu.
Algunes pàgines web amb més informació
http://www.micocat.org/UNCINULA09/micologia09/Toxicologia/BoletsToxics_v07.htm#_Toc436824609 http://www.setasysitios.com/setas-y-sitios/tipos-de-intoxicacion-por-setas ·http://www.setasysitios.com/setas-y-sitios/setas/setas-toxicas https://web.gencat.cat/ca/actualitat/reportatges/temporada-de-bolets/bolets/bolets-toxics/ http://www.aranzadi.eus/fileadmin/docs/Munibe/2006001151.pdf