Conèixer les falgueres

Les falgueres són un grup vegetal ancestral que ha sobreviscut fins als nostres dies. Les restes fòssils del període carbonífer, de fa uns 300 milions d’anys, ens indiquen que durant aquella època les falgueres dominaven la superfície de la Terra.

Les falgueres són plantes criptògames, és a dir, tenen uns òrgans sexuals poc aparents: no formen flors ni tampoc llavors. Les fulles, anomenades frondes, solen ser molt grans, de formes variades i complexes. Les frondes de les falgueres típiques que trobem a Andorra estan molt dividides i tenen forma de ploma. Cada fronda prové d’un rizoma (falsa rel que en realitat és una tija horitzontal subterrània) que emmagatzema substàncies de reserva. Les arrels veritables són petites i creixen dels rizomes, ancoren la planta a terra i absorbeixen l’aigua i les sals minerals.

Disseminades per tot el món trobem unes 10.000 espècies diferents de falgueres, amb una diversitat molt important: n’hi ha de petites que semblen molses i de grans com arbres. Les falgueres típiques que podem trobar a Andorra són herbàcies i creixen preferentment en indrets ombrejats i humits, perden les frondes al final de l’estiu i rebroten dels rizomes a la primavera.

Les falgueres es reprodueixen mitjançant espores. Al revers de les frondes hi podem observar unes petites càpsules, anomenades sorus, que formen les espores. Aquestes cauen a terra, germinen i donen lloc a una petita plàntula que creix arran de terra, anomenada protal·lus. El pro­tal·lus produeix òvuls i espermatozous que en fecundar-se donaran lloc a una nova falguera. El cicle biològic de les falgueres, per tant, posa de manifest la clara alternança entre aquestes dues fases tan diferenciades: les falgueres formadores d’espores i les plantes petites i poc desenvolupades portadores dels òrgans sexuals (el protal·lus).

(Article extret de la revista Hàbitats núm. 4, publicat el 2002).