No faràs servir el nom de la 'sostenibilitat' en va
L'origen del terme sostenibilitat se situa als anys setanta en el context de la crisi del petroli
La sostenibilitat busca l'equilibri entre les dimensions ambiental, econòmica i social.
En una època en que qualsevol discurs sembla imprescindible que inclogui la paraula sostenibilitat, val la pena aturar-se un moment a reflexionar què significa realment aquest concepte.
L’origen del terme sostenibilitat, originalment popularitzat com a desenvolupament sostenible, se situa als anys setanta en el context de la crisi del petroli. A la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà (Estocolm, 1972), es va fer notar que el model occidental de desenvolupament té associats efectes ambientals negatius. Alhora, l’informe Els límits del creixement, del professor Meadows, constatava l’error d’ignorar els límits en la manera d’entendre el desenvolupament. En l’estudi s’alertava sobre la possibilitat del col·lapse de la societat durant el segle XXI, provocat principalment per l’esgotament dels recursos naturals i l’increment de la contaminació. L’informe concloïa que en un món finit, el creixement no pot ser infinit, qüestionant d’aquesta manera el model econòmic imperant a escala global basat en l’ús intensiu i creixent de recursos naturals.
Les discussions entorn a la sostenibilitat prenen força davant l’evidència de la impossibilitat que el model de creixement pugui perdurar a llarg termini. La humanitat s’adona que està davant d’una crisi global que no té únicament components ambientals, sinó també socials i econòmics. La primera definició del terme desenvolupament sostenible, encara vigent, se situa l’any 1987 en l’anomenat Informe Brundtland, publicat a la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de l’ONU. El defineix com aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions.
El model de sostenibilitat representa un canvi de paradigma, del creixement, que significa un augment quantitatiu, es passa al desenvolupament, que és una evolució qualitativa. La sostenibilitat requereix d’un canvi de mentalitat i de valors, donant importància a conceptes com la qualitat de vida, l’equitat, la solidaritat intergeneracional i intrageneracional o el pensament sistèmic.
La paraula sostenibilitat ha passat a formar part dels conceptes que s’adapten als discursos més diversos, atorgant-los una aura d’autoritat i una connotació clarament positiva. L’ús excessiu del terme fa que entre tots l’estiguem buidant de contingut. Per això, des d’Andorra Recerca + Innovació ens comprometem a reflexionar-hi sempre que estiguem temptats a utilitzar-lo i evitar, en la mesura del possible, fer servir el nom de la sostenibilitat en va.
*ORIOL TRAVESSET BARÓ
Andorra Recerca + Innovació