L'ametista, un mineral amb molts significats
Es forma en filons de magma rics en òxids de ferro, que li donen el seu color violeta característic a temperatures inferiors als 300 graus
Geoda d'ametista.
L’ametista és un mineral d’origen magmàtic. És una varietat fanerocristal·lina del quars (és a dir, amb el gra visible a ull nu). El seu color violeta pot ser més o menys intens, de morat clar a violat blavós, segons la quantitat de ferro que contingui. Les puntes acostumen a ser més fosques o a degradar-se fins al quars incolor.
Es forma en filons de magma rics en òxids de ferro, que li donen el seu color violeta característic a temperatures inferiors als 300 graus. El més habitual és trobar l’ametista en forma de geodes, que poden ser gegantesques. Els principals jaciments d’ametistes es troben a Alemanya, Austràlia, Zàmbia, Brasil, Uruguai, Estats Units, Canadà, Índia, Sri Lanka o Bolívia.
El nom d’ametista prové del grec amethystos (que no s’embriaga), ja que era considerada un antídot potent contra l’embriaguesa. Segons la mitologia grega, Dionís, déu del vi, pretenia una donzella anomenada Amethystos, que desitjava romandre casta. La deessa Artemisa va escoltar les seves pregàries i va transformar la dona en una roca blanca. Dionís, humiliat, va vessar vi damunt la roca com a disculpa i així va tenyir de porpra els cristalls.
L’ametista es coneix des de fa milers d’anys i ja a l’antic Egipte s’utilitzava per crear joies. A l’edat mitjana, el cristianisme la va adoptar com a símbol de renúncia als béns terrenals i de castedat, i encara avui la porten en forma d’anells molts cardenals i bisbes. L’ametista simbolitza, a més, la saviesa divina. Tradicionalment, l’ametista s’incloïa entre les pedres precioses més valorades, amb el diamant, el robí, el safir i la maragda.
L’ametista és la varietat més preuada del quars, que és un mineral compost de diòxid de silici (SiO2) anomenat també sílice, que cristal·litza en un sistema romboèdric. Les seves formes més freqüents són els prismes i els rombòedres, si bé també presenten altres formes secundàries com trapezòedres i dipiràmides trigonals. El quars és incolor en estat pur, tot i que pot adoptar nombroses tonalitats si presenta impureses: blanc, negre, rosa, groc, violat. És el mineral més corrent a l’escorça terrestre i forma part de moltes roques ígnies (magmàtiques), metamòrfiques i sedimentàries.
(Article extret de la revista del Cenma núm. 1, publicat el 2008).
Esquema del sistema romboèdric.