Els bolets tòxics (IV)

El reig bord és comú a tots els boscos del país

El conegut reig bord, 'Amanita muscaria', causant de la síndrome micoatropínica.CC BY 4.0 ANDORRA RECERCA+INNOVACIÓ

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Continuem parlant de les intoxicacions causades per la ingesta de bolets. En aquest article continuarem les intoxicacions de latència breu:

–Síndrome micoatropínica o panterínica: genera problemes gastrointestinals que poden anar acompanyats d’al·lucinacions visuals, deliri, agitació, eufòria, confusió o son profund. Els símptomes apareixen entre els 30 minuts i les tres hores després de la ingesta i acostuma a durar unes 12 hores. Provocada per espècies d’Amanita: reig bord (A. muscaria) / A. pantherina / A. junquillea. El primer d’aquests bolets és el conegut bolet de barret vermell amb taques blanques, el segon és molt similar però de color marró i el tercer és similar i de color carbassa. El reig bord és un bolet força comú en tots els boscos andorrans i quan es descolora pot agafar un color ataronjat que es pot confondre amb l’apreciat ou de reig (Amanita caesarea), però aquest darrer només creix en alzinars o rouredes, té un color carbassa, i tant el peu com les làmines són de color groc, a diferència de l’A. muscaria, que són blancs.

–Síndrome al·lucinògena: provoca al·lucinacions visuals, auditives i tàctils, però també eufòria o somnolència, problemes gastrointestinals, mal de cap, vertigen, confusió, taquicàrdia i hipertensió. Apareix entre els 15 minuts i les dues hores després de la ingesta i pot allargar-se fins a vuit hores. Els bolets responsables són majoritàriament del gènere anomenat Psilocybe.

–Intoxicació coprínica: provoca gastroenteritis i hipotensió, envermelliment de cara i mans, cefalees i problemes respiratoris. Es produeix quan es combina el bolet amb etanol. És provocat pel bolet de tinta de femer (Coprinus atramentarius), similar al comestible bolet de tinta (C. comatus).

A part poden-hi haver situacions en les quals alguns bolets poden provocar situacions al·lèrgiques, per exemple amb la inhalació de les espores del pet de llop (Lycoperdon spp.).

Cal tenir present que en general molts bolets també són difícils de pair i hi ha gent més o menys intolerant. Algunes persones tenen gastroenteritis després del consum de determinats bolets que, per a altres persones, són innocus. En són un exemple els bolets de bou (Suillus luteus) o els moixerons de tardor (Clitocybe nebularis). També molts bolets han de ser ben cuinats perquè si no poden tenir cert efecte tòxic. Un altre consell és que no es mengin grans quantitats en un sol àpat ni molts dies seguits. En resum, no s’han de menjar mai bolets desconeguts. I en cas que mengem una espècie per primer cop, seria recomanable consumir poca quantitat i deixant reservada una part a la nevera: si es produís una intoxicació hi hauria mostres que ajudarien a identificar l’espècie i facilitar la diagnosi.

*MANEL NIELL

Andorra Recerca + Innovació

tracking