La freixera és un arbre molt comú a Andorra.
El freixe de fulla gran és un arbre caducifoli que en bones condicions pot arribar fins als 40 metres d’alçada. El seu aspecte general és el d’un arbre esvelt, de capçada ampla i tronc recte amb una escorça d’un color gris pàl·lid que inicialment és llisa, però que es torna rugosa amb l’edat. El seu nom científic és Fraxinus excelsior.
Les fulles són compostes i imparipinnades. Això vol dir que cada fulla la componen un nombre imparell de folíols (de 9 a 13) que se situen de forma oposada a banda i banda de l’eix deixant un darrer folíol a l’àpex. Aquests folíols són relativament grans (fan de 5 a 10 centímetres) i tenen una forma més o menys lanceolada, el marge dentat i un color verd fosc, a l’anvers, amb un to més pàl·lid al revers.
Un altre aspecte molt característic del freixe de fulla gran són els seus borrons, d’un color negre ben fosc. La floració es produeix durant la primavera, abans que surtin les fulles. Es tracta de flors d’un vermell fosc no gaire vistoses i sense pètals, agrupades en inflorescències denses. Els fruits maduren durant la tardor i també se situen en grups penjants. Es tracta de sàmares, fruits secs amb una gran ala membranosa que en facilita la dispersió per l’aire.
És una espècie catalogada com a eurosiberiana. Els exemplars més meridionals a Europa els trobem justament a l’estatge montà dels Pirineus, i molt més rarament més al sud, fins al Montseny. Se situa a prop dels cursos d’aigua, buscant sòls profunds, humits i rics en matèria orgànica. Suporta força bé les temperatures baixes, però en general busca zones que estiguin exposades al sol.
A Andorra es localitza sovint a les vores de rius i torrents i a les parts baixes dels vessants, des de Sant Julià de Lòria fins a la Massana i Encamp. També podem trobar el freixe formant part de boscos mixtos de caducifolis (bedoll, trèmol) i coníferes (pi roig, pi negre) als vessants solells de l’estatge montà. Tot i que les freixenedes de peu de vessant han estat tradicionalment desplaçades per l’activitat humana, per contra el freixe ha estat sovint molt afavorit com a espècie emprada per delimitar els marges dels camps.
La seva fusta és força utilitzada en ebenisteria, fusteria i torneria per a la fabricació de trineus, esquís, mànecs d’eines, tacs de billar... Per la seva capacitat impermeable, també s’usa per fer rems i barques.
En l’aspecte terapèutic, es fan servir les fulles com a antiinflamatori i laxant. Antigament, també s’empraven per combatre les febres altes. De fet, contenen una gran quantitat de substàncies que poden ajudar a combatre dolències com el reuma, la gota i tot tipus de problemes de les vies urinàries. Tanmateix, no menys important és la seva aplicació en el camp ramader, ja que serveix per alimentar el bestiar.
(Article extret de la revista Hàbitats núm. 10, publicat el 2005). Andorra Recerca + Innovació