Formació de cumulonimbus una tarda d'estiu.
A l’estiu hi ha un tipus de núvols que podem identificar fàcilment i preveure quin temps ens espera en les pròximes hores. Els cumulonimbus són uns núvols baixos amb una base inferior a 2 quilòmetres d’altitud. Són núvols lligats a la formació d’una tempesta, normalment de caràcter local. A més, van acompanyats de precipitacions intenses i d’activitat elèctrica que poden esdevenir un problema si estem practicant activitats a l’aire lliure per la muntanya.
La intensitat de la tempesta també dependrà de la seva dimensió vertical. La formació dels núvols depèn de la inestabilitat de l’atmosfera, és a dir, del procés pel qual l’ascens de l’aire porta a la condensació. A l’estiu la calor i la humitat són els motors perquè les precipitacions puguin ser molt abundants i intenses i poden anar acompanyades de calamarsa o pedra.
Aquestes tempestes creixen a partir de petits cúmuls (Cu) amb forma de cúpula i amb contorns ben definits, de poca altura, que apareixen a mig matí però que de seguida poden agafar embranzida vertical i créixer a gran velocitat. Quan agafen una extensió vertical moderada o gran semblant a una coliflor o merenga blanca ja parlem de cúmulus congestus o mediocris (Cu cong). És molt probable que s’estigui produint un ruixat intens sota la nuvolada. Si continuen creixent, arribem a l’estat de la tempesta pròpiament dita.
El creixement vertical del núvol no pot ser indefinit, ja que hi una barrera infranquejable anomenada troposfera, aleshores creix horitzontalment per la part superior, on es forma l’enclusa, de textura esfilagarsada on hi domina el gel, fruit de la gran alçada (es troba cap als 8 a 10 km). Quan s’identifica l’enclusa el núvol passa de cumulonimbus calvus a cumulonimbus incus o capillatus. L’aparició de l’enclusa és un indici clar que la tempesta disminuirà, ja que els corrents d’aire dins el núvol comencen a ser descendents i dificulten que el núvol es continuï desenvolupant i que es generi més precipitació, i aleshores tendeix a dissipar-se.
Les condicions idònies per a la formació d’aquests núvols són les tardes d’estiu amb poc vent. L’escalfament del terra afavoreix la inestabilitat que es veu reforçada per aire fred a nivells molt més alts (a uns 5.500m = 500hPa) garantint l’ascens de l’aire més calent i la condensació efectiva que permet la formació dels cumulonimbus que acompanyen aquestes precipitacions locals i intenses.
*ANNA ALBALAT
Andorra Recerca+Innovació