Actualment és un element decoratiu molt apreciat
El nom de malaquita prové del grec molokhites i del llatí malachites per al·lusió al seu color verd, que recorda el de les fulles d’aquesta planta. De lluïssor vítria, de vegades sedosa o semblant a la del diamant, és un mineral pesant i fràgil.
Pel seu aspecte, la malaquita es troba molt rarament en forma de cristalls, però, en canvi, són abundants les pàtines (1) verdoses sobre altres minerals de coure i les masses botrioïdals, en forma de raïm, o reniformes, en forma de ronyó, amb estructura concrecionada (2) i zonada (3) en capes concèntriques de color verd.
La malaquita la trobem principalment a les argiles ferruginoses dels Urals, serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental i d’on s’han extret enormes blocs de fins a 50 tones. Altres masses concrecionàries, tot i que de menor importància, provenen del Zaire, Zàmbia, Xile, Austràlia, Arizona i també dels Urals. D’Alemanya, França, Romania, Namíbia i, sobretot, de determinades mines d’Arizona s’han extret bellíssims cristalls. A Espanya, les localitats més conegudes són a Astúries, Santander, Osca i Girona.
La malaquita va ser utilitzada antigament per fabricar colorants inorgànics de color verd. Amb el temps es va convertir en una pedra medicinal i sagrada que curava les malalties dels ulls i preservava del mal. Actualment constitueix una pedra decorativa summament apreciada, en forma de làmines polides, per fabricar taules, caixes i la part de sobre d’alguns mobles. És també un mineral de coure explotat industrialment i interessant des del punt de vista científic i de col·leccionista com a pedra semipreciosa.
Lèxic
(1) Pàtina: recobriment d’un mineral metàl·lic com a producte d’una alteració superficial degut a una aportació de les aigües.
(2) Concreció: mineral constituït per diferents capes superposades damunt una superfície.
(3) Zonació: disposició en bandes d’alguns minerals, causades per variacions de la composició química, la qual cosa també comporta variacions de les propietats físiques com el color i la densitat.
*(Article extret de la revista del CENMA, número 2, 2008)
Andorra Recerca + Innovació*