Fitotelma de bromèlies format per Neoregelia concèntrica var. plutonis.
Les bromeliàcies són increïbles plantes tropicals, una nombrosa família que inclou més de 3.475 espècies. La major part viuen sobre els arbres, per bé que n’hi ha algunes de terrestres, per exemple, la pinya. Les que viuen sobre els arbres se’ls diu epífits. En conseqüència, no poden agafar els nutrients del sòl, que són vitals per a elles. Per això han hagut d’adaptar-se a aquest entorn i a les limitacions climàtiques, creant un ecosistema propi.
En algunes d’aquestes espècies, les fulles es col·loquen en espiral, de manera que formen, a la seva base, un petit reservori que acumula l’aigua de la pluja. En aquests dipòsits preciosos d’aigua estancada plena de fulles mortes es desenvolupen i hi viuen bacteris, algues, fongs, larves i fins i tot granotes. Tots formen una xarxa tròfica completa i tancada, en què cada individu és consumit per un altre, per crear un equilibri. És el que anomenem fitotelma, una basseta d’aigua sobre una planta. Aquestes plantes epífites utilitzen els nutrients que deixen els animals al morir, i algunes fins i tot han desenvolupat atractives trampes que les permeten qualificar de plantes depredadores, o carnívores.
Però, més enllà d’això, algunes de les bromeliàcies són mirmecòfiles, han modificat l’estructura de les seves fulles per permetre també que colònies de formigues se’n puguin servir com a formiguer. Aquestes ajuden a netejar la planta i la defensen, a més de consumir les restes d’animals que la planta no utilitza. Quan les formigues moren, són elles mateixes les que serviran de nutrient a les bromeliàcies.
Aquests petits ecosistemes complets serveixen també de model d’estudi dels efectes del canvi climàtic, ja que l’equilibri que representa aquest micromon pot representar el nostre i així és possible observar com reacciona a diferents restriccions. Nosaltres podem provar d’aplicar-nos-ho a nosaltres mateixos. Inspirant-nos del món que ens envolta i de les estratègies ja posades en marxa, podem aprendre un munt de coses per adaptar-nos als reptes de futur que la natura ens porta.
*ELIONOR BALAYER