El mercuri és un mineral metàl·lic que a temperatura ambient es manté de forma liquida. És inodor, molt dens, amb un color i una intensa lluïssor metàl·lica. Vaporitza a 350ºC i cristal·litza a -28,90ºC en el sistema romboèdric trigonal, és a dir que la porció més simple de la seva estructura té totes les tres arestes iguals i els tres angles diferents a 90º.
Comparat amb altres metalls és un mal conductor de la calor però en canvi molt bon conductor de l’electricitat. També és insoluble en aigua i soluble en àcid nítric.
Es pot trobar a les zones de reducció dels jaciments de cinabri, presentant-se associat en forma de petites gotes o impregnacions de color blanc-platejat. També es troba en roques calcàries amb una certa quantitat d’hidrocarburs, anomenades bituminoses, i més sovint en roques volcàniques o en zones termals. Molt poques vegades es poden trobar bosses amb alguns litres de mercuri que provoquen autèntiques dutxes als miners que les descobreixen. Hi ha molt poques mines de mercuri al món, algunes són a Idrija, a Eslovènia, a Texas i una de les més importants és a Almadén (Ciudad Real, Espanya).
Etimològicament, el seu símbol Hg prové del grec hydrargyr, compost per hydro que vol dir aigua i argyros que significa plata, nom que descriu perfectament la propietat més característica del mineral. Per altra banda el seu nom més comú, mercuri, tindria el mateix origen etimològic que el planeta mercuri i que el deu romà del mateix nom.
Quan augmenta de temperatura, produeix vapors tòxics i corrosius perjudicials, tant per inhalació, ingestió i contacte, on l’exposició prolongada o repetida pot provocar lesions als ronyons, al cervell i al sistema nerviós.
El seu ús més antic és en la confecció de miralls i el més conegut és en instruments de mesura com els termòmetres. Els dentistes l’han fet servir com a component principal dels empastaments dentals i s’ha emprat en medicina per diferents productes farmacèutics. S’ha utilitzat també en endolls, en fluorescents o com a catalitzador. També s’utilitza en l’extracció d’or i plata, amalgamant-se a aquests metalls i facilitant la seva separació de les roques.
(Article extret de la revista del Cenma núm. 6, publicat el 2011). Andorra Recerca + Innovació