La majoria de la gent coneix els ratpenats com a petits mamífers voladors, nocturns, que viuen en coves durant el dia i surten a les nits a caçar. Menys conegut dels microquiròpters, és a dir, el grup de ratpenats que trobem per Andorra, és el mecanisme principal que utilitzen per tal d’orientar-se en la foscor: l’ecolocalització, un sistema altament especialitzat d’emissió de sons d’altes freqüències que els proporciona informació ràpida i precisa sobre l’entorn immediat. A més, també utilitzen aquest sistema per caçar i comunicar-se.
Per això, és molt comú creure que els ratpenats són cecs, ja que no necessitarien la vista en condicions de foscor. Res més allunyat de la veritat: els ratpenats tenen uns ulls menuts amb una vista sensible que els ajuden a veure-hi fins i tot quan és negra nit i funcionen com a suport a l’ecolocalització.
No obstant això, l’energia dels sons de l’ecolocalització es dissipa ràpidament a l’aire, limitant el seu rang d’efectivitat per sota dels 100 metres de distància. Per tant, aquest sistema d’emissió de sons serveix per detectar la presència d’objectes que es troben relativament a prop. Però els ratpenats poden volar per sobre dels boscos o per sobre de l’oceà, lliures d’obstacles. Això suggereix que, complementàriament, podrien fer ús de la vista en aquests ambients oberts.
Un exemple conegut seria l’orellut californià, que utilitza la vista preferentment quan hi ha suficient llum. Això és degut al fet que existeixen una sèrie d’inconvenients referents a la utilització de l’ecolocalització a l’hora de caçar, ja que hi ha preses sensibles a aquests sons i que, per tant, tenen la capacitat de detectar els depredadors a temps. La gran majoria de microquiròpters són insectívors i algunes arnes demostren comportaments evasius respecte a l’ecolocalització evitant ser caçades.
Tot i així, també existeixen ratpenats que no fan ús de l’ecolocalització. Aquest és el cas dels megaquiròpters. Es troben en les zones intertropicals i tenen uns ulls grans i especialitzats gràcies a haver evolucionat cap a una alimentació frugívora.
*MARTA SEGURA
Andorra Recerca + Innovació