Els impactes de l'increment de la temperatura a 1,5°C es redueixen en comparació amb els nivells d'escalfament més elevats
El protocol de Kyoto de 1997 va ser un dels primers convenis internacionals per a la prevenció del canvi climàtic, en què un dels acords presos era la negociació a llarg termini en que l’augment de la temperatura no superés els 2°C respecte als nivells preindustrials, i amb una revisió en arribar a 1,5°C. L’acord de París de 2015, un acord continuista al protocol de Kyoto, establia mesures per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i mantenir l’augment de la temperatura mitjana global a una mica menys de 2°C, centrant els esforços a limitar l’augment a 1,5°C i així reduir els impactes del canvi climàtic. En el pacte de Glasgow del 2021, conegut com la COP26, es refermava el compromís dels 1,5°C i la necessitat de reduir conjuntament les emissions, tot i no tenir clar si seria possible assumir els objectius.
L’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts de Canvi Climàtic per les seves sigles en anglès) ha calculat que s’ha de reduir considerablement les tones de CO2 per arribar a tenir un 50% de possibilitats d’assolir l’objectiu dels 1,5°C.
Els darrers resultats publicats al web www.oma.ad sobre l’evolució de la temperatura mitjana anual a Andorra han mostrat una clara tendència a l’augment significatiu de la temperatura per al període 1950-2015, de 0,18°C / decenni. Això vol dir que des del 1950 la temperatura ha anat incrementant 0,18°C per cada 10 anys, en total 1,2°C. Pel que fa a les temperatures mitjanes durant l’estiu i a les temperatures màximes, aquest increment és encara més elevat. Així que, malauradament, no estem gaire lluny d’aquest augment fins a 1,5°C.
Els impactes de l’increment de la temperatura a 1,5°C es redueixen en comparació amb els nivells d’escalfament més elevats. A escala global, els canvis actualment observats provocats per l’increment de les temperatures extremes han deteriorat de forma generalitzada ecosistemes terrestres i marins, provocant una migració i pèrdua d’espècies. En el cas d’Andorra i dels Pirineus no és un cas aïllat, i en molts casos es veuen alterats els hàbitats.
Els objectius marcats en els acords mostren la preocupació per determinar de quina magnitud serà l’escalfament i prevenir el risc que comportarà aquest canvi brusc en el clima.
*ANNA ALBALAT
Andorra Recerca + Innovació*