El llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) pertany a la família dels lacèrtids. Amb un cos robust i un cap ample, és el més gran dels saures europeus. Pot fer uns 20 centímetres de cap-cos i uns 70 centímetres de llargària total. És de color verd-groguenc amb un granulat negrós per tot el cos i uns ocels de color blau escampats per la zona dorsal. Això no obstant, el to pot variar segons la regió i l’edat dels individus.
L’època d’aparellament comença cap a mitjans d’abril. Els mascles es comencen a moure després de la seva inactivitat durant els mesos d’hivern, i es mostren agressius i territorials fins que aconsegueixen aparellar-se amb alguna femella. A finals de juny té lloc la posta dels ous, amb un nombre variable entre 7 i 25. Els naixements tenen lloc entre setembre i començaments de novembre, depenent de la variació climàtica interanual.
La seva alimentació és bàsicament insectívora, tot i que a vegades pot menjar fruits o carronya i ocasionalment s’atreveix a capturar algun vertebrat. D’altra banda, el llangardaix ocel·lat també pot ser presa d’alguns depredadors especialitzats en rèptils, com l’àliga marcenca, altres rapinyaires o carnívors de talla mitjana.
És una espècie considerada de clima mediterrani, si bé es caracteritza per la seva capacitat adaptativa a diferents ambients, ja que el seu gradient altitudinal se situa des del nivell del mar fins als 2.400 m de les zones muntanyoses. Ocupa hàbitats molt diversos que poden anar des de zones obertes de bosc mediterrani fins a pedregars, vores de camins o zones més costeres... Dins d’aquests hàbitats busca àrees més aviat obertes, on predomini la vegetació poc alta per poder prendre el sol i al mateix temps poder disposar de forats per amagar-se.
Pel que fa al seu estatus de conservació, s’ha de dir que, malgrat que és una espècie força abundant en la seva àrea de distribució, darrerament s’han donat mostres de certa regressió, sobretot en indrets que han estat transformats i urbanitzats per l’ésser humà, principalment al litoral. D’altra banda, l’abandonament de cultius també ha provocat que el llangardaix ocel·lat s’hagi vist desplaçat pel llangardaix verd (Lacerta bilineata), més adaptat a la vegetació densa.